Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1997
esdeveniment de còmics / From Wikipedia, the free encyclopedia
El 15è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 8 i el diumenge 11 de maig de 1997 a l'Estació de França.[1]
Cartell promocional il·lustrat per Max | |
Dates | Del 8 a l'11 de maig de 1997 |
---|---|
Lloc | Estació de França |
Visitants | 90.000 |
Pressupost | 60 milions de pts. |
Preu de l'entrada | 600 pts. |
Palmarès | |
Gran Premi del Saló | Enrique Ventura |
Millor Obra | El artefacto perverso de Felipe Hernández Cava i Federico del Barrio |
Millor Obra Estrangera | Río Veneno de Beto Hernández |
Autor revelació | Albert Monteys |
Millor fanzine | Rau Kovalski Fly |
Millor guió | El artefacto perverso de Felipe Hernández Cava |
< 1996 1998 > |
Fou inaugurat per l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall.[2]
El certamen del 9è art va comptar amb la presència de tots els editors espanyols i 25 d'estrangers. Com d'habitud, va oferir també diverses exposicions, taules rodones i debats, a més de la venda de tota classe de còmics.[3]
El nou director del Saló, Jordi Sánchez Navarro,[3] va voler compensar la vessant més comercial dels anteriors Salons tot atorgant més protagonisme als dibuixants i guionistes de còmics novells i a les edicions alternatives, com fanzines i edicions independents. «En els anteriors Salons, aquests col·lectius van tenir poca presència, i ara els hi volem donar més protagonisme»,[3] afirmava Jordi Sánchez. Perseguint aquest objectiu, l'exposició central organitzada pel Saló, amb títol Qué Joven Te Veo, nous valors de la historieta espanyola, estava enfocada al còmic marginal i als autors joves i desconeguts pel gran públic. Altres actes com la taula rodona "L'edició alternativa a Amèrica" també van contribuir a donar visibilitat als representats menys comercials del 9è art. L'acte va tenir com a ponents a Eric Reynolds, representant de l'editorial nord-americana Fantagraphic; el dibuixant de còmic underground Peter Bagge, premiat en l'edició precedent per la millor obra; i la dibuixant canadenca Julie Doucet, autora d'Optic Nerve, un còmic feminista.[3]
L'anècdota del Saló la va posar l'estand de Chicos-Gil, protagonista d'un escàndol de presumpta venda il·lícita d'il·lustracions originals. Els hereus de Consuelo Gil, important editora de la postguerra espanyola, van posar a la venda originals de la revista fanquista Chicos, nascuda el 1938 i de la qual Consuelo Gil en fou la directora. L'estand pretenia comercialitzar il·lustracions originals de creadors com Jesús Blasco, Ángel Puigmiquel, Alfons Figueras, Juan García Iranzo, etc. A l'assabentar-se'n, l'autor Adriano Blasco, germà de Jesús Blasco, es va dirigir a l'estand i, sota amenaça de denúncia a la policia, va aconseguir recuperar els seus originals. Seguidament, els dibuixants Figueras i Puigmiquel van seguir el seu exemple. Només Iranzo no va presentar objeccions a la comercialització dels seus originals i fins i tot es va posar a firmar exemplars.[4]
El pressupost, es va mantenir a 60 milions de pts.