matemàtic italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Salvatore Pincherle (Trieste, 11 de març de 1853 - Bolonya, 10 de juliol de 1936) va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Bolonya i un dels més prominents fundadors de l'anàlisi funcional.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 març 1853 Trieste (Itàlia) |
Mort | 10 juliol 1936 (83 anys) Bolonya (Itàlia) |
President de la Unió Matemàtica Italiana | |
1922 – 1931 – Luigi Berzolari → | |
Dades personals | |
Residència | Itàlia |
Formació | Universitat de Pisa Universitat Humboldt de Berlín |
Tesi acadèmica | Sulle superficie di capillarità (1874 ) |
Activitat | |
Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Bolonya (1880–1928) Universitat de Palerm (1880–1880) Universitat de Pavia (1878–1880) |
Membre de | |
Alumnes | Leonida Tonelli i Luigi Berzolari |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ettore Bortolotti, Ugo Amaldi i Ugo Amaldi |
Família | |
Cònjuge | Emma Morpurgo |
Fills | Maurizio Pincherle |
Descrit per la font | Biblioteca Digital BEIC Obálky knih, Enciclopèdia Jueva Brockhaus i Efron |
El seu pare, comerciant d'origen jueu, era ferm partidari de l'annexió de Trieste al nou nat Regne d'Itàlia (1861–1946) i, per això, es va exiliar a Marsella, lloc on Pincherle va fer els seus estudis secundaris al Lycée Impériale (actualment Lycée Thiers). El 1869, va deixar la casa familiar per a anar a estudiar a la Scuola Normale Superiore de Pisa, en la qual va ser deixeble d'Enrico Betti i d'Ulisse Dini.[1] L'any 1874 es va graduar i va obtenir l'habilitació docent, essent destinat a un institut de secundària de Pavia, on va prendre contacte amb els professor de la universitat de Pavia Felice Casorati i Eugenio Beltrami, els quals el van influenciar notablement.[2]
El curs 1877-1878 va prendre un any sabàtic per anar a ampliar estudis a la universitat de Berlín. El 1880 va ser nomenat professor d'anàlisi i geometria de la universitat de Palerm, però sense acabar el curs és transferit a la universitat de Bolonya en la qual va romandre fins que es va retirar el 1928.[3]
Pincherle va escriure diversos tractats i llibres de text de geometria, àlgebra i anàlisi real i complexa. El seu llibre més important es titula Le Operazione Distributive e loro Applicazioni all'Analisi (1901). Se'l considera un dels fundadors de l'anàlisi funcional.[4]
El 1922, en fundar-se l'Unione Matematica Italiana, en va ser nomenat el seu primer president, càrrec que va exercir fins al 1936.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.