Sala (grec antic: Σάλα) fou una ciutat de Mauritània Tingitana, a la costa occidental atlàntica, propera al riu del mateix nom. A l'Itinerari d'Antoní és esmentada com Salaconia però probablement "conia" és un afegit posterior. Correspon a la moderna Sale, prop de la desembocadura del Bu-Regrâb, però realment la ciutat romana era més aviat cap a Rabat, a la part sud del riu, on encara existeixen algunes restes romanes. Estava situada a la riba sud de la boca del riu Bouregreg que des de ser una ciutat de peregrinació va passar a ser una colònia romana.[1]
La colònia de Sala estava ubicada en un antic assentament fenici.[3]
El 28 d'octubre de 144 hi va haver un decret emès pel decurió de Sala. Es va erigir una estàtua en honor del prefecte M. Sulpicius Felix que havia pacificat la zona i construït les muralles de la ciutat.[4] A aquesta època es van iniciar una sèrie de campanyes militars per a pacificar la Mauritània que es van acabar el 152.[5]
Segle III: Tot i que els romans s'havien retirat parcialment de més enllà del riu Loukkos, van mantenir un presidi a Sala fins al seglev.[6] S'hi han trobat objectes que evidencien que els contactes comercials entre Sala i Europa van continuar dirant l'època visigòtica i romana d'Orient, fins al seglevii[7] Sala podria haver estat un centre comercial entre Europa i les Illes Porpres, productores de murex (closques de mol·luscs).[8]
Durant l'època medieval la ciutat va marxar abandonant lentament fins que el 1154 fou abandonada totalment i la població es va desplaçar cap a la moderna Salé. El Terratrèmol de Lisboa de 1755 va afectar moltes estructures de l'antiga colònia.
Maurice Euzennat, 1994: Le périple d'Hannon. A: Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 138, no 2, p. 559-580.
Luciana Jacobelli, «Les recherches archéologiques: la découverte de Sala Colonia», a: Le Parc archéologique de Chella, Centre interinstitutionnel euroméditerranéen pour le patrimoine, 2008 Arxivat 2014-05-31 a Wayback Machine. pp. 19–20