![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/DeTroy.jpg/640px-DeTroy.jpg&w=640&q=50)
Saló literari
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un saló literari, en francès salon littéraire, era una reunió d'homes i de dones sobre literatura, poesia i art, que es trobaven de forma regular, dins un medi intel·lectual, sovint mundà, auspiciat per una amfitriona. S'hi discutia també l'actualitat respecte a la filosofia, la literatura, la moral, etc. La seva freqüentació va ser més o menys abundant segons el saló i en funció de les persones que hi acudien. Abans del segle xix, en francès, es qualificaven aquestes reunions de «société» o de «cercle». Els salons literaris sovint eren un saló polític.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f6/DeTroy.jpg/640px-DeTroy.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Abraham_Bosse_Salon_de_dames.jpg/320px-Abraham_Bosse_Salon_de_dames.jpg)
Els salons littéraires es diferenciaven dels cafés littéraires, com era el cas del Procope, perquè aquests últims eren llocs públics on es podia acudir per participar a les reunions sense invitació, ni horari, ni subjecte determinat.
Els salons van ser una invenció italiana del segle xvi i van proliferar a França al llarg dels segles xvii i xviii. Dues dames del Renaixement italià són les precursores dels salons europeusː Isabel d'Este, marquesa de Màntua, i Elizabetta Gonzaga, duquessa d'Urbino.[1]
El saló va ser de fet una universitat informal per a les dones, en una època en què els estava vedada qualsevol possibilitat de formació que no fos autodidacta; s'hi intercanviaven idees, es rebien i donaven crítiques, es llegien les pròpies obres i s'escoltaven la dels altres.[2]