Saadi
poeta persa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí [1](persa: ابومحمد مصلح الدین بن عبدالله شیرازی), conegut com a Saadi o Sa'di (persa: سعدی) (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana.[2][3] Se li reconeix la qualitat dels seus escrits i la petjada dels seus pensaments socials i morals. Sembla que va viure entre 99 i 107 anys.
Saadi en un jardí de rosers (il·lustració d'un manuscrit de cap al 1645) | |
Nom original | (fa) سعدی شیرازی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1210 Xiraz (imperi Anuixtigínida) |
Mort | 9 desembre 1292 (81/82 anys) Xiraz |
Sepultura | Mausoleu de Saadi |
Dades personals | |
Religió | Sunnisme |
Formació | Nidhamiyya (1195–1226) |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia, literatura i poesia |
Ocupació | poeta, escriptor |
Gènere | Gazal |
Nom de ploma | سعدی |
Obra | |
Obres destacables
| |
Saadi és àmpliament reconegut com un dels poetes més grans de la tradició literària clàssica, fet que li va valer el sobrenom de El mestre de la parla o El forjador de paraules (استاد سخن ostâd-e soxan) o simplement Mestre (استاد ostâd) entre els estudiosos perses. També ha estat citat a les tradicions occidentals.[2] El seu llibre, Bostan, ha estat classificat com un dels 100 millors llibres de tots els temps per The Guardian.[4]