Sòrab
llengua eslava / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.[1]
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu la gent, vegeu «sòrabs». |
Serbšćina | |
---|---|
Altres noms | lusacià, wend |
Tipus | llengua, llengua viva i família lingüística |
Ús | |
Parlants | ~50.000 |
Parlants nadius | 60.000 |
Autòcton de | Lusàcia |
Estat | Alemanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Estudiat per | estudis sòrabs |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | wen |
ISO 639-5 | wen |
Glottolog | sorb1249 |
UNESCO | 384 |
IETF | wen |
També anomenada lusacià i wend; en alemany Sorbisch o Wendisch; en sòrab: serbska rěč, serbšćina. Es parla a Lusàcia, Lausitz en alemany, Łužica en alt sòrab i Łužyca en baix sòrab.
Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seves terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi («serbis lusacians»).[2]
El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i l'eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.