Blicke mir nicht in die Lieder! (No miris les meves cançons!) (14 de juny de 1901)
Ich atmet’ einen limitin Duft (Vaig respirar una gentil fragància de til·lers) (juliol de 1901)
Ich bin der Welt abhanden gekommen (M'he retirat del món) (16 d'agost de 1901)
Um Mitternacht (A mitjanit) (estiu de 1901)
Liebst du um Schönheit (Si estimes la bellesa) (agost de 1902)[1]
Juntament amb Revelge i Der Tamboursg’sell (sobre poemes de Des Knaben Wunderhorn i incorporats més tard al cicle de cançons del mateix nom, foren publicats el 1905 com a Sieben Lieder aus letzter Zeit (Set cançons per als darrers dies).
Les quatre primeres cançons es van estrenar el 29 de gener de 1905 a Viena, dirigides pel mateix Mahler. Foren interpretades juntament amb els seus Kindertotenlieder (també amb poemes de Rückert). La darrera cançó, Liebst du um Schönheit , no va ser orquestrada pel mateix Mahler, sinó per Max Puttmann, un empleat de la primera editorial, després de la mort de Mahler.