![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Muchacha_descendiendo_por_cuerda.jpg/640px-Muchacha_descendiendo_por_cuerda.jpg&w=640&q=50)
Ràpel
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ràpel[1][2][3] o millor rapel[4] és una tècnica de davallada emprada en activitats esportives com l'alpinisme, escalada, espeleologia, i barranquisme, i altres activitats tècnico-professionals com el salvament, bombers, militars, treballs verticals de construcció, davallada d'helicòpters en vol, etc., en les quals cal un desplaçament vertical descendent controlat. De l'acció de fer ràpel també se'n diu rapelar.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/Muchacha_descendiendo_por_cuerda.jpg/640px-Muchacha_descendiendo_por_cuerda.jpg)
El nom deriva del francès rappel (record, recordança, crida) del francès antic re i appeler: rappeler (tornar a cridar; convocar, retornar, recuperar) i fa referència al fet de recuperar la corda després de davallar-hi, si bé per extensió avui dia es fa servir per l'acció de baixar per la corda independentment que aquesta es recuperi o no.
Consisteix a lliscar de manera controlada al llarg d'una corda, amb l'ajut de dispositius mecànics de control o sense. Quan no s'utilitzen dispositius de descens i frenada, s'aprofita la fricció de la corda entorn del cos de l'escalador. Quan s'utilitzen aparells davalladors, aquests estan fixats al talabard de l'escalador.
La corda està subjecta al punt de partida de la descensió, bé de manera fixa, amb un cap de la corda unit a un sistema d'ancoratge (per exemple en espeleologia o en escalada big wall), o bé de manera que permeti la recuperació de la corda des de baix, un cop efectuada la baixada. El primer mètode usualment es fa amb una sola corda "en simple". El mètode més usualment emprat en alpinisme és la ""doble corda", recolzada en un punt d'ancoratge pel seu punt mitjà (un o diversos pitons, una baga envoltant un merlet de roca, un bloc travat en una esquerda, un pont de roca, entorn d'un gendarme, d'un bolet de neu, etc.), i que es pot recuperar estirant d'un dels dos extrems després d'haver acabat la baixada, utilitzant el punt d'ancoratge com una corriola. Quan la distància a baixar és superior a la meitat de la llargada de la corda, es poden unir dues cordes d'igual llargada amb un nus que resta a l'altura de l'ancoratge, precisant però tenir ben identificat quin és el cap de corda que cal estirar per recuperar-les sense travar el nus al punt de suport.[5][6]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Eight-%28climbing%29.jpg/320px-Eight-%28climbing%29.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Figure_eight_descender_with_rope.jpg/640px-Figure_eight_descender_with_rope.jpg)