Rudolf Nuréiev
ballarí de dansa clàssica i contemporània, i coreògraf rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rudolf Khamétovitx Nuréiev (rus: Рудо́льф Хаме́тович Нуре́ев), habitualment conegut com a Rudolf Nuréiev, (Irkutsk, Sibèria, 17 de març de 1938 - París, 6 de gener de 1993) va ser un ballarí i coreògraf rus de dansa clàssica i dansa contemporània, considerat com el millor de la seva generació, i que va gaudir d'una reconeguda fama internacional.[1][2][3]
Nom original | (ru) Рудо́льф Хаме́тович Нуре́ев |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 març 1938 Razdólnoie (Primórie) (Rússia), a prop de |
Mort | 6 gener 1993 (54 anys) Levallois-Perret (França) |
Causa de mort | mort per sida |
Sepultura | cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois |
Formació | Acadèmia Vagànova de Ballet |
Activitat | |
Lloc de treball | Unió Soviètica |
Ocupació | ballarí de ballet, mestre de dansa, actor, coreògraf, realitzador |
Activitat | 1958 - 1992 |
Professors | Sulamith Messerer i Vera Volkova |
Alumnes | Manuel Legris |
Company professional | Margot Fonteyn: Margot Fonteyn and Rudolf Nureyev (en) |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Cronologia | |
trànsfuga soviètic | |
Premis | |
Lloc web | nureyev.org |
|
Nuréiev va néixer en un tren transsiberià prop d'Irkutsk, Sibèria, Unió Soviètica, en una família tàrtara. Va començar la seva carrera inicial amb la companyia que a l'època soviètica es deia el Ballet Kirov, actualment anomenat pel seu nom original, Ballet Mariinski, a Leningrad, actual Sant Petersburg. El 1961 va desertar de la Unió Soviètica a Occident, malgrat els esforços del KGB per aturar-lo.[4] Aquesta va ser la primera deserció d'un artista soviètic durant la Guerra Freda que va generar un impacte internacional. Entre el 1983 a 1989 va continuar ballant al Royal Ballet de Londres i va ser director del Ballet de l'Òpera de París. que va compaginar amb el seu treball com a coreògraf en aquesta companyia. Produi les seves pròpies interpretacions de nombroses obres clàssiques,[5] com ara El Llac dels Cignes, Giselle i La Bayadère.[6]