polític valencià From Wikipedia, the free encyclopedia
Rubén Martínez Dalmau (Teulada (Marina Alta), 17 de novembre de 1970) és un professor, jurista, politòleg i polític valencià. Va ser el vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica en la primera meitat de la X Legislatura (2019-2021) en el Consell de la Generalitat Valenciana presidit per Ximo Puig.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 novembre 1970 (53 anys) Teulada (la Marina Alta) |
Vicepresident Segon del Consell | |
16 juny 2019 – 10 setembre 2021 – Héctor Illueca Ballester → Nomenat per: Ximo Puig | |
Conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica | |
16 juny 2019 – 10 setembre 2021 ← María José Salvador Rubert – Héctor Illueca Ballester → Nomenat per: Ximo Puig | |
Diputat a les Corts Valencianes | |
16 maig 2019 – 20 juny 2019 – Naiara Davó Bernabeu → Circumscripció electoral: Alacant | |
Síndic del Grup Parlamentari Unides Podem | |
16 maig 2019 – 20 juny 2019 ← Antonio Estañ García – Naiara Davó Bernabeu → | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Ocupador | Universitat de València |
Partit | Podem |
Nascut a Teulada, de ben menut es trasllada amb la família a Xàbia on passa els primers anys de vida. A divuit anys es muda a València on estudia Dret a la Universitat i esdevé doctor el 2003 i professor titular de Dret Constitucional.[1] També és consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i llicenciat en Ciències Polítiques per la UNED.[2]
Va fer estudis de doctorat a Friburg, Alemanya i de postdoctorat a Nàpols, Itàlia.[3] La seva línia de recerca se centra en la legitimitat democràtica, les condicions democràtiques d'institucions com els bancs centrals, la legitimitat democràtica del procés europeu, i els processos constituents, principalment els llatinoamericans. És un dels autors de referència sobre la teoria del poder constituent.[4] Ha estat investigador en temes europeus del Pol Europeu Jean Monnet, depenent de la Comissió Europea.[5] És un dels teòrics sobre el "Nou constitucionalisme latinoamericà".[6] Dirigeix Democracia+. Grupo de investigación sobre poder constituyente y nuevo constitucionalismo.[7]
Va ser assessor dels processos constituents de Veneçuela (1999), Bolívia (2006-2007) i Equador (2008),[8] on va formar part dels equips tècnics de redacció de les Constitucions. És docent en cursos de postgrau d'Europa i Amèrica Llatina, especialment en Itàlia i Colòmbia.[9] És coordinador del Màster en Dret Constitucional i Dret Processal Constitucional de la Universidad Mayor de San Andrés (UMSA), en Bolívia.[10]
Forma part de la xarxa de coneixement Harmony with Nature Knowledge Network,[11] que depèn del programa Harmony with Nature de Nacions Unides.
Activista pels drets humans, ha treballat activament amb organitzacions com ara Amnistia Internacional,[12] on va ser membre del Consell Executiu. Resideix al barri del Cabanyal, on ha participat en les lluites veïnals per millorar el barri.[13] A les eleccions generals espanyoles de 2015 fou el número tres per la província d'Alacant a la llista de Compromís-Podemos-És el moment i fou elegit diputat.[14]
En 1993 va ser un dels fundadors del Centre d´Estudis Polítics i Socials (CEPS), posteriorment Fundació Centro de Estudios Políticos y Sociales, que des del 2000 va fer projectes de col·laboració amb Amèrica Llatina.[15] En agost de 2018 va prendre possessió com a membre de la Academia Colombiana de Jurisprudencia.[16]
Martínez Dalmau s'integrà a la candidatura És el moment formalitzada per Compromís i Podem, en representació d'aquest últim, i esdevenint diputat al Congrés espanyol en la XI legislatura (2016) per la circumscripció d'Alacant.[17] Abans però havia sigut designat senador suplent per les Corts Valencianes per al període 2015-2018 tot i que mai va arribar a exercir este càrrec.[18]
El 2019 guanya les primàries per a encapçalar la candidatura de Podem (en coalició amb Esquerra Unida del País Valencià: Unides Podem) a les eleccions a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant,[19] aconseguint 8 escons (5 menys que en l'anterior convocatòria). Unides Podem s'integrà a l'executiu resultant dirigit pel socialista Ximo Puig i el principal soci de govern Compromís liderat per Mónica Oltra, a diferència de l'anterior executiu conegut com a Govern del Botànic. Així Dalmau és nomenat vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana. Seguint el codi ètic de Podem abandonà l'escó a les Corts i el càrrec de síndic-portaveu del grup parlamentari en favor de Naiara Davó.[20]
Durant el seu mandat al capdavant de la conselleria aconseguí algunes fites com el Decret Llei de Tanteig i Retracte que permet a l'Administració quedar-se un habitatge quan es procedirà a la seua venda -tantege- o després que s'haja venut -retracte- i que va encaminat a aconseguir objectius com l'ampliació del parc públic d'habitatges o frenar l'especulació. El decret també involucra als consistoris valencians, permetent-los exercir aquests drets d'adquisició preferent, una potestat que només tenia la Generalitat Valenciana. El conseller va impulsar acords amb Sareb per a l'adquisició d'habitatges, convocatòries públiques d'adquisició d'habitatges a particulars o la promoció de noves construccions a través d'empreses privades o de la pública Entitat Valenciana d'Habitatge (EVha).[21]
Martínez Dalmau anuncià la seua dimissió i sortida de la vida política l'agost de 2021 arran de les diverses crisis internes de Podem i la manca de sintonia amb la seua coordinadora Pilar Lima i fou substituït per Héctor Illueca, en aquell moment director general de la Inspecció de Treball i Seguretat Social del Ministeri de Treball d'Espanya, que també va exercir com a diputat de Podem al Congrés espanyol.[22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.