Un royal burgh (Burg reial) va ser un tipus escocès de burgh el qual havia estat fundat o comprat per una carta reial (royal charter). Malgrat que legalment va quedar abolit l'any 1975, aquest terme encara s'utilitza en molts anteriors royal burghs.[1]
Falkland a Fife, creat com un royal burgh el 1458
Abans del regnat de David I d'Escòcia aquest país no tenia ciutats. El més proper a una ciutat que aleshores existia eren les concentracions de pobladors al voltant de monestirs com els de Dunkeld i St Andrews, i les fortificacions significatives. David I fundà els primers burgs d'Escòcia. Els primrs burgs fundats cap a l'any 1124 van ser Berwick i Roxburgh en zones de parla anglesa. Tanmateix cap a 1130, David va fundar burgs en zones gaèliques: Stirling, Dunfermline, Perth i Scone, com també el d'Edimburg.
David I fundà els primers burgs, i les seves cartes i Leges Burgorum van ser copiades per Newcastle upon Tyne.
Burghs l'any 1153
basat en els mapes de l'Atles de McNeill & MacQueen, pp. 196–8, supplementat amb Rosemarkie i Leith.[2]
