dibuixant, animadora, pintora, publicista i poeta catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Rosa Galcerán i Vilanova (Barcelona, 24 de novembre de 1917 - Barcelona, 28 de novembre de 2015) fou una dibuixant, animadora, historietista i publicista catalana. Va ser guardonada pel president de la Generalitat amb la Medalla al treball President Macià, en reconeixement del seu treball i dedicació.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 novembre 1917 Barcelona |
| Mort | 28 novembre 2015 (98 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Activitat | |
| Ocupació | autora de còmics, poetessa, escriptora |
| Ocupador | Consuelo Gil Roësset de Franco Ediciones Toray |
| Premis | |
| |
Rosa Galcerán es va dedicar a la publicitat des de molt jove, fins que l'any 1942 començà a dibuixar per la revista de còmic femení Mis Chicas, editada per Consuelo Gil. El 1944 va publicar un parell de quaderns a la col·lecció Cuadernos Selectos, publicats per l'editorial Cisne. Galcerán va proposar a l'editorial Toray publicar una revista de còmic femení, i l'any 1946 l'editorial es va decidir a tirar endavant el projecte: en va sortir una nova sèrie amb el nom d'Azucena. Aquesta publicació va obtenir una popularitat extraordinària, convertint-se en la revista de contes de fades de lectura obligada pel públic femení de l'època. L'any 1950 se n'editaren 600.000 quaderns setmanals i es convertí així en la publicació més llegida d'Espanya durant prop de 20 anys.[4]
El seu treball en el camp del còmic sentimental el va fer majoritàriament per a l'editorial Toray. Un dels seus personatges és Katy, que es va publicar a Chispa (1948).[5][4]
També va dibuixar per a publicacions com Cuentos de la Abuelita (1949), Alicia (1955), Graciela (1956), Rosas Blancas (1958), Lindaflor (1958), Serenata (1959) i Susana (1959).[5]
En el camp de l'animació, va ser una de les animadores principals de la productora Balet y Blay. Va encetar la seva carrera com a animadora a Diarmo Films, animant el curtmetratge El capitán Tormentoso del valencià Artur Moreno.[6] Amb Moreno va continuar treballant en formar part de l'equip de la pel·lícula Garbancito de la Mancha (1945), dirigida pel mateix Moreno i produïda per Balet i Blay.[7] Aquesta pel·lícula va ser el primer llargmetratge d'animació que es va fer a Europa.[8] Posteriorment, va participar en dos llargmetratges de la productora: Alegres vacaciones (1948) i Los sueños de Tay-pi (1951). Aquest darrer llargmetratge va ser un fracàs econòmic i Balet y Blay va tancar les seves portes. Fou llavors quan Rosa Galcerán va decidir dedicar-se al dibuix de manera exclusiva.
Al llarg de la seva carrera professional com a il·lustradora, Rosa Galcerán va il·lustrar llibres de poemes i diverses col·leccions de llibres infantils i juvenils. Un altre dels camps artístics a què es va dedicar va ser el de la pintura.[2]
Va formar part del grup literari Poesia Viva i del Seminari d'Investigació Poètica.[5] Fou sebollida al Cementiri de Montjuïc.
El 12 de desembre del 2011 va rebre del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i Gavarró, la Medalla al treball President Macià, guardó que es lliura en reconeixement a les persones, empreses o institucions que s'han distingit per la seva dedicació, constància i esperit d'iniciativa en el treball.[9][2]
El 2014, va rebre el Premi d'honor de l'Asociación de Autoras de Cómic.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
