Romano Bonaventura
cardenal italià del segle XIII / From Wikipedia, the free encyclopedia
Romano Frangipani, també conegut amb els noms Romano de Sant'Angelo, Romano Bonaventura o Romano Papareschi, (Roma, ? - 20 de febrer de 1243) va ser un cardenal italià del segle xiii. Va ser legat del papa Honori III i preceptor del jove Lluís IX, rei de França.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Portico_Octavia_Rome.jpg/640px-Portico_Octavia_Rome.jpg)
![]() ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | segle XII ![]() Roma ![]() | ||||
Mort | 20 febrer 1243 ![]() Roma ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic ![]() | ||||
Un dels noms amb el que se'l coneix, Papareschi, suggereix que provenia d'una família romana del rione Trastevere, sorgida de Gregorio Papareschi (m. 1143).
Romano Frangipani es va formar com a jurista.[1] Va ser nomenat cardenal-diaca de Sant'Angelo in Pescheria, a Roma, per Innocenci III el 1216.[2] Honori III el va enviar com a legat a França per assegurar la presència pontifícia a la croada reial del Llenguadoc el 1226. Va ser l'artífex de la celebració del Concili de Bourges (1225),[3] que va condemnar a Ramon VII de Tolosa i va posar les bases de la intervenció reial en l'afer albigès.[4] Després va romandre a França i va exercir influència sobre Blanca de Castella; Frangipani era un diplomàtic molt hàbil, i la regenta de França el va cridar per dirigir les negociacions amb Ramon VII, que van portar al Tractat de París de 1229.
Va ser vicari de Roma, probablement entre 1227 i 1230, legat a Anglaterra i governador de la Campània i la Marittima.[5] També va ser bisbe de Porto-Santa Rufina de 1231 a 1243 i arxipreste de la basílica de Santa Maria Major de Roma. Va morir a Roma el 1243 durant la seu vacant que va conduir a l'elecció d'Innocenci IV.[1]
El cardenal Bonaventura va participar en l'elecció de quatre papesː Honori III el 1216, Gregori IX el 1227, Celestí IV el 1241 i Innocenci IV de 1241-1243.[1]