Romanització Hepburn
From Wikipedia, the free encyclopedia
La romanització Hepburn (en japonès ヘボン式, Hebon-shiki) és un sistema rōmaji de transcripció o transliteració dels sons del japonès a l'alfabet llatí.[1] Va ser ideat pel clergue James Curtis Hepburn per transcriure el japonès per al seu diccionari japonès-anglès, publicat el 1867.[2] Aquest sistema de vegades es coneix com a Hyōjun-shiki (estil estàndard).[3]
Les diferents variacions (original i versions revisades) del sistema Hepburn són les més utilitzades per transcriure el japonès. Ofereix la millor indicació a un parlant d'idiomes com l'anglès de com es pronuncien les paraules en japonès modern. Al Japó, molts joves aprenen l'alfabet llatí a través de l'estudi de l'anglès, i per això el sistema Hepburn els resulta més còmode que el sistema oficial de facto, el Kunrei-shiki (també anomenat Monbushō i ISO 3602) Altres sistemes de romanització per al japonès són el Nihon-shiki (ISO 3602 estricte), i el JSL, molt menys emprat.[4]