![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Villa_di_castello%252C_biblioteca_dell%2527accademia_della_crusca%252C_dizionario_petrocchi_02_crusca.jpg/640px-Villa_di_castello%252C_biblioteca_dell%2527accademia_della_crusca%252C_dizionario_petrocchi_02_crusca.jpg&w=640&q=50)
Diccionari
col·lecció de paraules associades a una definició / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.[1][2] El conjunt d'informacions sobre una paraula s'anomena article, i va encapçalat per una forma de la mateixa paraula que s'anomena lema, i que constitueix l'entrada del diccionari.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Villa_di_castello%2C_biblioteca_dell%27accademia_della_crusca%2C_dizionario_petrocchi_02_crusca.jpg/640px-Villa_di_castello%2C_biblioteca_dell%27accademia_della_crusca%2C_dizionario_petrocchi_02_crusca.jpg)
Es distingeixen fonamentalment dos tipus de diccionaris lingüístics: el monolingüe i el plurilingüe.[1] El primer recull informació en la mateixa llengua de la paraula de l'entrada; el plurilingüe recull equivalents en una o més llengües.
Sovint hi ha la concepció del diccionari com a llibre en el qual les paraules estan ordenades alfabèticament, però amb les noves tecnologies ha canviat el concepte de diccionari, així com la manera d'accedir-hi a la informació.
Tot i que els primers diccionaris registrats es remunten a l'època sumèria (eren diccionaris bilingües), l'estudi sistemàtic dels diccionaris com a objectes d'interès científic és propi del segle xx, anomenat lexicografia, i es va iniciar en gran part per Ladislav Zgusta.[3] El naixement de la nova disciplina no va estar exempta de controvèrsia, ja que els creadors de diccionaris pràctics de vegades van ser acusats per altres de manca de mètode i d'autoreflexió crítica.[4]