actor brasiler From Wikipedia, the free encyclopedia
Rodrigo Junqueira dos Reis Santoro més conegut com a Rodrigo Santoro (Petrópolis, 22 d'agost de 1975) és un actor brasiler.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Rodrigo Junqueira dos Reis Santoro 22 agost 1975 (49 anys)Petrópolis (Brasil) |
| Residència | Estat de Rio de Janeiro Los Angeles |
| Formació | Pontifícia Universitat Catòlica de Rio de Janeiro |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de cinema, actor de televisió |
| Activitat | 1993 - |
| Família | |
| Cònjuge | Mel Fronckowiak (2016–) |
| Parella | Luana Piovani |
| Premis | |
| |
          
| |
Estudiant de periodisme de la Pontifícia Universidade Catòlica do Rio de Janeiro, Santoro es va apuntar en l'Oficina d'Actors (‘taller d'actors’) del canal Rede Globo, però no va arribar a superar les proves per a una minisèrie anomenada Sex appeal. Però no es va desanimar i va aconseguir ser part de l'elenc d' Olho no Olho (de 1993) i Pátria minha (de 1994).[1]
El seu primer paper important en la televisió arribaria a l'any següent com Serginho, en la telenovel·la Explode coração, que tractava el romanç d'un jove de 19 anys amb una dona madura, interpretada per Renée de Vielmond, que va disparar els índexs d'audiència d'aquesta telenovel·la. Entre les minisèries, destaquen Hilda Furacão (de 1998), Suave Veneno (de 1999) i Hoje é dia de Maria (de 2005).[2][3]
El 2004 va protagonitzar al costat de Débora Falabella la comèdia romàntic A dona da história del director Daniel Filho.
En 1999 va posar la veu al ratolí protagonista de Stuart Little, en la versió brasilera d'aquesta producció. En 2002 va tornar a fer-ho, en la seqüela de la pel·lícula.[4]
En 2001, amb el paper d'un jove internat a la força en un manicomi per la seva pròpia família, al film Bicho de Sete Cabeças, de Laís Bodanzky, va aconseguir els premis de millor actor en els festivals de Festival de Brasília, Recife, Rio de Janeiro i de diversos països sud-americans. En Abril despedaçado, de Walter Salles (nominada al Globus d'Or el 2002 com a millor film estranger), Santoro brilla com el sensible Tonho.
Valent en l'elecció dels personatges que interpreta, el 2003 va sorprendre en el paper del travesti empresonat Lady Di, en Carandiru, un film d'Héctor Babenco, sobre la major presó d'Amèrica Llatina, la Casa de Detenção de São Paulo, coneguda popularment com Carandirú.[5][6][7] Aquest mateix any va tenir un petit paper en la pel·lícula Love Actually.
Va acompanyar a Nicole Kidman en el milionari curtmetratge publicitari de Chanel Nº5 (de 2005), dirigit per Baz Luhrmann.[8][9]
es va unir al repartiment de la reeixida sèrie de televisió estatunidenca Lost en la seva tercera temporada. Interpretava a Paulo, un dels supervivents del vol 815 d'Oceanic. El personatge apareix per primera vegada en l'episodi titulat «Further instructions».
En 2007 va interpretar a Xerxes I en la pel·lícula 300 dirigida per Zack Snyder. Per aquest personatge va ser nominat als MTV Movie Awards, en la categoria de millor vilà, competint contra Jack Nicholson (qui va resultar finalment guanyador) i Meryl Streep.
En 2011 va protagonitzar de nou al costat de Débora Falabella les pel·lícules Meu país y Homens de bem.
L'agost de 2012, la seva interpretació d'Heleno das Freitas a la pel·lícula Heleno (de 2011), li va valer el premi al millor actor al Festival de Cinema de Lima.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
