Robert II de Tàrent
aristòcrata albanès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1318 (Gregorià) |
Mort | 10 setembre 1364 (Gregorià) (45/46 anys) Nàpols (Itàlia) |
Sepultura | San Giorgio Maggiore |
Comte palatí de Cefalònia i Zante | |
Príncep d'Acaia | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | House of Anjou-Taranto (en) |
Cònjuge | Maria de Borbó |
Pares | Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay |
Germans | Joan d'Anjou, reina d'Armènia Margaret of Taranto Felip de Tàrent Lluís I de Tàrent Felip II de Tàrent |
Era el fill major supervivent del príncep Felip I de Tàrent i de Caterina de Valois-Courtenay.[2]
El 1333 bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia, que havia heretat del seu pare. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Tàrent heretà els drets sobre l'extint Imperi Llatí i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grècia. Però la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.[2]