![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/50/Robert_of_Taranto.jpg&w=640&q=50)
Robert II de Tàrent
aristòcrata albanès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).[1]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1318 (Gregorià) ![]() |
Mort | 10 setembre 1364 (Gregorià) ![]() Nàpols (Itàlia) ![]() |
Sepultura | San Giorgio Maggiore ![]() |
Comte palatí de Cefalònia i Zante | |
![]() | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Comte ![]() |
Família | House of Anjou-Taranto (en) ![]() ![]() |
Cònjuge | Maria de Borbó ![]() |
Pares | Felip I de Tàrent ![]() ![]() |
Germans | Joan d'Anjou, reina d'Armènia Margaret of Taranto Felip de Tàrent Lluís I de Tàrent Felip II de Tàrent ![]() |
Era el fill major supervivent del príncep Felip I de Tàrent i de Caterina de Valois-Courtenay.[2]
El 1333 bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia, que havia heretat del seu pare. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Tàrent heretà els drets sobre l'extint Imperi Llatí i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grècia. Però la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.[2]