Riu Millars
riu d'Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
El Millars[1] (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[2] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.
| ||||
| Tipus | riu curs d'aigua riu principal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aragó (Espanya) i País Valencià (Espanya) | |||
| Final | ||||
| Localització | mar Mediterrània | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | conca hidrogràfica del Xúquer | |||
| Característiques | ||||
| Mida | 156 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 4.028 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 14,72 m³/s | |||
Plini el Vell, al llibre tercer de la seva Naturalis Historia, menciona el riu Udiua,[3] que hom ha identificat amb el Millars.[4] No obstant això, també podria correspondre al Palància.
El riu no torna a aparèixer a les fonts escrites fins a la baixa edat mitjana, quan ja apareix amb el nom de Millars. El topònim prové del substantiu llatí mīlĭāres 'camps de mill'.[5]
En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós; passa per Montanejos, Cirat, Aranyel, Toga, Torre-xiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després, continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu final, marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana, al paratge conegut com les Goles.
Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, com ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.
- Rambla d'Aiòder
- Riu Carbo
- Barranc de la Graïllera[6]
- Riu de Llucena
- Maimona[7]
- Riu de Montant
- Rambla de la Vídua[8]
- Rambla Carbonera[9]
- Barranc de la Gasulla[10]
- Riu de Montlleó
- Rambla Carbonera[9]
- Riu de Vilafermosa
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
