Rinoceront de Dürer
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515[1] que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».[2] Està basat en esbossos i descripcions d'uns dels primers rinoceronts que van arribar a Europa, concretament a la cort portuguesa.
Tipus | xilografia i estampa |
---|---|
Creador | Albrecht Dürer |
Creació | 1515 |
Mètode de fabricació | Xilografia |
Gènere | animalística |
Moviment | Renaixement alemany |
Mida | 21,4 () × 29,8 () cm |
Localització | |
Col·lecció | Museu Britànic, Londres |
Catalogació | |
Número d'inventari | 1964.8.697 |
Catàleg | Bartsch's Le Peintre Graveur (en) :(136 (Grav. Bois)) Una història del món en 100 objectes:(75) Albrecht Dürer: Complete woodcuts (en) :(160) Catalogue of Early German and Flemish Woodcuts in the British Museum, Vol. 1 (en) :(C. D. 125) Kurth's Complete Woodcuts of Albrecht Dürer (en) :(299) |
El gravat conté inexactituds anatòmiques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un rèptil. Dürer mai no veuria el rinoceront real, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Romà. A la fi de 1515, el rei de Portugal, Manuel I, va enviar l'animal com a regal al papa Lleó X, però va morir en naufragar el vaixell que el transportava vora la costa d'Itàlia, a començaments de 1516. No es tornaria a veure un rinoceront viu a Europa fins a l'arribada d'un segon exemplar de l'Índia a la cort espanyola de Felip II prop de 1579.[3]
Malgrat les imprecisions anatòmiques, el gravat de Dürer va cobrar una gran popularitat a Europa i va ser copiat en moltes ocasions durant els tres segles següents. Va ser considerat una representació fiable d'un rinoceront fins a finals del segle xviii. Finalment va ser substituït per pintures i dibuixos més realistes, especialment del rinoceront Clara, que va ser exhibit per Europa a les dècades de 1740 i 1750. Sobre el gravat de Dürer s'ha dit que: «Probablement cap més pintura d'un animal no ha exercit una influència tan gran a les arts».[4]
Els francesos van fer erigir una escultura de l'obra (en la qual es va inspirar Salvador Dalí) i diversos artistes barrocs el van incloure en els seus quadres, fins i tot després d'haver conegut rinoceronts reals.