Rik Van Steenbergen

Rik Van Steenbergen (Arendonk, 9 de setembre de 1924 - Anvers, 15 de maig de 2003) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1943 i 1966.^[1]

Bust de Van Steenbergen a Arendonk
autor: Anne-Marie Volders, 2004

Rik Van Steenbergen

Biografia
Naixement	9 setembre 1924 Arendonk (Bèlgica)
Mort	15 maig 2003 (78 anys) Anvers (Bèlgica)
Activitat
Ocupació	ciclista (1943–1966), ciclista de pista
Nacionalitat esportiva	Bèlgica
Esport	ciclisme de carretera
Disciplina esportiva	ciclisme de carretera
Trajectòria   Equip Competició 1952-1954 Mercier 1955-1956 Girardengo 1957-1960 Peugeot 1961-1966 Solo-Superia
Participà en
26 abril 1958	1958 La Flèche Wallonne (en) (1r)
1957	Campionats del món de ciclisme en ruta de 1957 (1r)
1957	Challenge Desgrange-Colombo 1957 (13è)
26 abril 1956	Volta a Espanya de 1956 (5è) (classificació per punts a la Volta a Espanya)
1956	Campionats del món de ciclisme en ruta de 1956 (1r)
1956	1956 Challenge Desgrange-Colombo (en) (5è)
1955	1955 Challenge Desgrange-Colombo (en) (9è)
28 juny 1954	1954 Belgian National Road Race Championships - men race (en) (1r)
19 març 1954	Milà-Sanremo 1954 (1r)
13 abril 1952	París-Roubaix 1952 (1r)
19 maig 1951	Giro d'Itàlia de 1951 (2n)
1951	1951 Challenge Desgrange-Colombo (en) (6è)
16 abril 1950	1950 Paris–Brussels (en) (1r)
20 agost 1949	Campionats del món de ciclisme en ruta de 1949 (1r)
13 abril 1949	Fletxa Valona 1949 (1r)
4 abril 1948	París-Roubaix 1948 (1r)
14 abril 1946	Tour de Flandes 1946 (1r)
31 agost 1945	1945 Dwars door Vlaanderen (en) (1r)
28 juny 1945	Belgian National Road Race Championships 1945 (en) (1r)
2 abril 1944	Tour de Flandes 1944 (1r)
16 setembre 1943	1943 Kampioenschap van Vlaanderen (en) (1r)
28 juny 1943	1943 Belgian National Road Race Championships (en) (1r)
	Tour de França

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món
	Zuric 1946	ruta
	Copenhaguen 1949	ruta
	Copenhaguen 1956	ruta
	Waregem 1957	ruta

Prestigiós corredor de clàssiques, el seu palmarès és impressionant: va guanyar 322 curses, 52 en la categoria d'aficionats i 270 com a professional (entre les quals 25 etapes a les grans voltes). Això en fal un dels majors campions ciclistes de tots els temps.

Fou tres vegades Campió del Món de ciclisme: 1949, 1956 i 1957. És un dels grans del ciclisme de pista.^[2]

Des del 1991 fins a 2012 va organitzar el Memorial Rik van Steenbergen en honor seu al municipi d'Aartselaar.^[3] Des del 2019 es va recrear, aquesta vegada amb l'arribada al seu poble nadal d'Arendonk.^[4]

Palmarès en ruta

• 1943
  • Campió de Bèlgica en ruta
  • 1r al Campionat de Flandes
• 1944
  • 1r al Tour de Flandes
• 1945
  • Campió de Bèlgica en ruta
  • 1r a l'A través de Bèlgica
  • 1r a la Brussel·les-Ingooigem
• 1946
  • 1r al Tour de Flandes
• 1948
  • 1r a la París-Roubaix
• 1949
  • Campió del Món de ciclisme
  • 1r a la Fletxa Valona
  • Vencedor de 2 etapes al Tour de França
  • 1r a la Volta a Limburg
• 1950
  • 1r a la París-Brussel·les
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
• 1951
  • 1r al Tour de l'Oest
  • Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia
• 1952
  • 1r a la París-Roubaix
  • 1r al Circuit de l'Aulne
  • 1r a la Volta a l'Argentina i vencedor de 5 etapes
  • Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia
• 1953
  • Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
• 1954
  • Campió de Bèlgica en ruta
  • 1r a la Milà-Sanremo
  • Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia
• 1955
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
• 1956
  • Campió del Món de ciclisme
  • 1r a l'Acht van Chaam
  • Vencedor de 6 etapes a la Volta a Espanya
• 1957
  • Campió del Món de ciclisme
  • Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itàlia
• 1958
  • 1r a la Fletxa Valona
  • 1r a l'Acht van Chaam
• 1960
  • 1r a l'Acht van Chaam
• 1961
  • 1r al Gran Premi Stad Sint-Niklaas
  • 1r a l'Elfstedenronde

Resultats al Giro d'Itàlia

• 1951. 2n de la classificació general i vencedor de 2 etapes
• 1952. 38è de la classificació general i vencedor de 3 etapes
• 1953. 44è de la classificació general i vencedor d'una etapa
• 1954. 31è de la classificació general i vencedor de 4 etapes
• 1957. 33è de la classificació general i vencedor de 5 etapes

Resultats al Tour de França

• 1949. 29è de la classificació general i vencedor de 2 etapes
• 1952. Abandona (6a etapa). Vencedor d'una etapa
• 1955. 55è de la classificació general i vencedor d'una etapa

Resultats a la Volta a Espanya

• 1956. 5è de la classificació general. Vencedor de la classificació de la regularitat i de 6 etapes

Palmarès en pista

1944 Campió de Bèlgica d'Òmnium Campió de Bèlgica de Persecució 1948 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Marcel Kint) 1949 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Marcel Kint) 1950 1r als Sis dies d'Anvers (amb Achiel Bruneel) 1951 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Stan Ockers) 1952 1r als Sis dies de París (amb Achiel Bruneel) 1954 1r als Sis dies de Gant (amb Stan Ockers) 1955 Campió de Bèlgica d'Òmnium Campió de Bèlgica de Madison 1r als Sis dies d'Anvers (amb Stan Ockers) 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Gant (amb Emile Severeyns) 1956 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Dortmund (amb Emile Severeyns) 1957 1r als Sis dies de Berlín (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Gant (amb Fred De Bruyne) 1958 Campió d'Europa de Madison (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies d'Anvers (amb Reginald Arnold i Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Emile Severeyns) 1959 Campió d'Europa de Madison (amb Emile Severeyns) Campió d'Europa en Òmnium Endurance 1r als Sis dies de Dortmund (amb Klaus Bugdahl) 1r als Sis dies de Gant (amb Fred De Bruyne) 1r als Sis dies de Zuric (amb Emile Severeyns)

1960 Campió d'Europa de Madison (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies d'Aarhus (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Copenhaguen (amb Emile Severeyns) 1961 Campió d'Europa de Madison (amb Emile Severeyns) Campió de Bèlgica d'Òmnium Campió de Bèlgica de Madison (amb Emile Severeyns) Campió de Bèlgica de Derny 1r als Sis dies de Dortmund (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Zuric (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Berlín (amb Klaus Bugdahl) 1962 Campió de Bèlgica de Derny 1r als Sis dies de Brussel·les (amb Palle Lykke) 1r als Sis dies de Milà (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Colònia (amb Emile Severeyns) 1963 Campió d'Europa de Madison (amb Palle Lykke) Campió de Bèlgica d'Òmnium Campió de Bèlgica de Derny 1r als Sis dies d'Anvers (amb Leo Proost i Palle Lykke) 1r als Sis dies de Frankfurt (amb Palle Lykke) 1r als Sis dies de Madrid (amb Joseph De Bakker) 1964 Campió de Bèlgica de Derny 1r als Sis dies de Milà (amb Leandro Faggin) 1r als Sis dies de Madrid (amb Federico Martín Bahamontes) 1965 1r als Sis dies de Bremen (amb Palle Lykke) 1r als Sis dies de Milà (amb Gianni Motta) 1r als Sis dies d'Essen (amb Peter Post) 1r als Sis dies de Toronto (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Quebec (amb Emile Severeyns) 1r als Sis dies de Madrid (amb Romain De Loof)

Referències

1. Vanysacker, Dries. «Rik Van Steenbergen (1924-2003): Voor alles broodrenner». A: Vlaamse wielerkoppen: 150 jaar drama en heroïek (en neerlandès). Leuven: Davidsfonds, 2011, p. 197-201. ISBN 978-90-5826-818-1.
2. Vega, Iván. «ciclisme de pista». A: Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Bremer, Sven. Radsport: Die grössten Legenden (en alemany). Meyer & Meyer, 2023-06-19, p. 122. ISBN 978-3-8403-1488-9.
4. «Arendonk krijgt profkoers ter ere van Rik Van Steenbergen | RTV» (en neerlandès). RTV, 12-06-2017. [Consulta: 30 juny 2024].

Enllaços externs

• Palmarès de Rik Van Steenbergen (francès)