Revolució de Tunísia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolució de Tunísia o Revolució del gessamí,[1] també coneguda com les protestes de Tunísia i el juny del 2011, ja àmpliament coneguda com a Revolució tunisiana,[2][3][4][5] va començar el 17 de desembre de 2010 quan un jove, Mohamed Bouazizi, venedor ambulant de fruites i verdures, es va immolar. Bouazizi era desesperat amb les seves condicions de vida i volia protestar contra l'acció de la policia, que li havia confiscat el carret de venda amb els productes. Les portestes van continuar per la reacció de la població davant de l'esdeveniment i l'increment excessiu dels preus dels aliments bàsics, la corrupció, les males condicions de vida dels habitants tunisencs i la falta d'oportunitats per superar la població la crisi econòmica que sofria el país des del 2008.[6][7] Aquestes van ser les més importants dels últims trenta anys.[8]
| ||||
Tipus | resistència civil | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Primavera Àrab | |||
Interval de temps | 18 desembre 2010 - 14 gener 2011 | |||
Data | 24 desembre 2010 | |||
Localització | Tunísia | |||
Morts | 338 | |||
Ferits | 2.147 | |||
El president Zine El Abidine Ben Ali, que governava des de 1987,[9] va exigir el cessament dels trets indiscriminats de les forces de seguretat contra els manifestants. De la mateixa manera, va manifestar que deixaria el poder el 2014 i va prometre llibertat d'informació en tots els mitjans de comunicació, inclòs Internet. Uns dies després, el 14 de gener de 2011, davant de la pressió de les protestes, el president va fugir del país a Aràbia Saudita i va cedir el poder al primer ministre Mohammed Ghannouchi.[10] Durant la revolució es van contar 338 morts i 2147 ferits.[11]