![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Rogier_van_der_Weyden_-_The_Altar_of_Our_Lady_%2528Miraflores_Altar%2529_-_Google_Art_Project.jpg/640px-Rogier_van_der_Weyden_-_The_Altar_of_Our_Lady_%2528Miraflores_Altar%2529_-_Google_Art_Project.jpg&w=640&q=50)
Retaule de Miraflores
quadre de Rogier van der Weyden / From Wikipedia, the free encyclopedia
El retaule de Miraflores (o Tríptic de la Verge, o Tríptic de Miraflores) és un tríptic pintat a l'oli sobre taula de roure i realitzat c. 1442-1445 pel primitiu flamenc Rogier van der Weyden. Es troba a la Gemäldegalerie (Berlín) des de 1850.[1] Els tres plafons són cadascú de 71,2 × 43,2 cm i mostren, d'esquerre a dreta, un retrat de la Família Sagrada, una Pietà (el Verge bressolant el cos mort de Jesús) i l'aparició de Crist a Maria—una lectura cronològica del naixement, mort i resurrecció de Jesús, amb Maria com a focus d'ambdues ales.[2] El retaule examina la relació de Maria amb el seu Fill en diferents estadis de la seva vida. Destaca l'ús del color, especialment en l'aplicació de blancs, vermells i blaus, l'ús dels eixos —com la línia que forma el cos de Crist en el panell central—i, com és propi de Van der Weyden, la plasmació de situacions de gran impacte emocional.[3]
![]() | |
Tipus | pintura, peça d'altar i tríptic ![]() |
---|---|
Creador | Rogier van der Weyden |
Creació | c. 1442-1445 |
Mètode de fabricació | Oli sobre fusta de roure |
Gènere | art sacre ![]() |
Moviment | Primitiu flamenc |
Mida | 220,5 cm (![]() ![]() |
Propietat de | Guillem II dels Països Baixos Joan II de Castella (–1445) Cartoixa de Miraflores (1445–) ![]() |
Col·lecció | Gemäldegalerie (Berlín) |
Història | |
Data | Esdeveniment significatiu |
1850 | subhasta ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | 534A ![]() |
Catàleg |
Com era típic als tríptics del període, el retaule és ric en simbolisme religiós; cada plafó està emmarcat dins un arc arrodonit amb decoracions gòtiques en traceria oberta dins l'arc i en el carcanyol. Aquestes decoracions simulen escultures ricament detallades i amb una complexa iconografia.[4] El retaule va influir a pintors contemporanis, especialment en l'ús de decorats simbòlics en els portals col·locats com a imaginaris relleus emmarcat dins els arcs. Es considera que ha estat referència per a obres de Petrus Christus, Dirk Bouts[5] i Hans Memling,a més de molts pintors menors oblidats.[6]