República de Venècia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat Estat i república marítima situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a capital. Va existir entre el finals del segle ix fins a l'any 1797. La Serenissima es va constituir com a Estat progressivament durant l'Edat Mitjana i va esdevenir una de les principals potències econòmiques, ocupant un lloc preponderant en els intercanvis comercials entre el Mediterrani occidental i oriental. A més, amb les seves institucions oligàrquiques notablement estables durant gairebé un mil·lenni, va representar un paper polític essencial.
| ||||
| ||||
Escut | ||||
Lema nacional: Viva San Marco! | ||||
Mapa de la República de Venècia, 1797. | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Eraclea (697-810) 45° 35′ N, 12° 41′ E Malamocco (742-811) 45° 22′ N, 12° 20′ E Venècia (810-1797) 45° 26′ N, 12° 19′ E | |||
Idioma oficial | Vènet Llatí | |||
Moneda | Lira veneciana | |||
Període històric | ||||
Establerta¹ | 697 | |||
S'envia la Quarta Croada contra l'Imperi Romà d'Orient | Octubre de 1202 | |||
Es cedeix la República de Ragusa pel Tractat de Zara | 27 de juny de 1358 | |||
Napoleó cedeix Venècia a Àustria segons el tractat de Leobden | 1797 | |||
Política | ||||
Forma de govern | República (plutocràcia) | |||
Dux de Venècia | ||||
• 0697–717 (tradicional): | Paolo Lucio Anafesto | |||
• 0726–37 (primer documentat): | Orso Ipato | |||
• 1789-97 (últim): | Ludovico Manin | |||
Fundada, segons la tradició, el 697 per Paolo Lucio Anafesto, al llarg dels seus 1.100 anys d'història es va establir com una de les principals potències comercials i navals europees. Inicialment es va estendre en una àrea coneguda com el Dogado (del vènet: ducat, un territori actualment comparable a la ciutat metropolitana de Venècia), durant la seva història es va annexionar gran part del nord-est d'Itàlia, Ístria, Dalmàcia, les costes de l'actual Montenegro i Albània, així com nombroses illes als mar Adriàtic i de la mar Jònica oriental. Durant el màxim apogeu de la seva expansió, entre els segles XIII i XVI, també va governar el Peloponès, Creta, Xipre, la majoria de les illes gregues, així com diverses ciutats i ports de la Mediterrània oriental. Com que sant Marc n'era el seu patró, també és coneguda amb el nom de Serenisima Repùblega de San Marco.
Les illes de la llacuna de Venècia al segle VII, després d'haver conegut un període d'augment substancial de la població, es van organitzar a la Venècia marítima, un ducat bizantí dependent de l'exarcat de Ravenna. Amb la caiguda de l'exarcat i l'afebliment del poder bizantí, va sorgir el ducat de Venècia, dirigit per un dux i establert a l'illa de Rialto; que va prosperar gràcies al comerç marítim amb l'Imperi Bizantí i amb els altres estats orientals. Per tal de salvaguardar les rutes comercials de les que depenien, entre els segles IX i XI el ducat va emprendre diverses guerres, que li van assegurar el domini complet sobre l'Adriàtic. Gràcies a la seva participació en les croades, la penetració del ducat en els mercats del Mediterràni oriental es va fer cada vegada més forta i, entre els segles XII i XIII, Venècia va aconseguir estendre el seu poder a nombrosos ports i ciutats comercials orientals. La lluita per la supremacia sobre el mar Mediterrani va portar la República a la confrontació amb Gènova, que va perdurar fins al segle XIV, quan, després d'haver arriscat el seu complet col·lapse durant la Guerra de Chioggia (amb l'exèrcit i la flota genovesa estacionada dins la llacuna durant un llarg període), Venècia va aconseguir ràpidament recuperar-se de les pèrdues territorials sofertes amb la Pau de Torí de 1381 i començar l'expansió sobre la terra ferma.
L'expansió veneciana, però, va portar a la coalització de la monarquia dels Habsburg, Espanya, França i altres estats a la Lliga de Cambrai, que l'any 1509 va derrotar a la República de Venècia en la batalla d'Agnadello. Malgrat mantenir la major part de les seves possessions a la terra ferma, Venècia va sortir derrotada i l'intent d'ampliar els dominis orientals va causar una llarga sèrie de guerres contra l'Imperi Otomà, que no van acabar fins al segle XVIII amb la Pau de Passarowitz de 1718 i que va causar la pèrdua de totes les possessions a l'Egeu. Malgrat controlar encara algun centre cultural important, la República de Venècia va ser ocupada per les tropes franceses de Napoleó Bonaparte i els seus territoris van ser dividits amb la monarquia dels Habsburg, després de la ratificació del Tractat de Campoformio.
Al llarg de la seva història, la República de Venècia es va distingir pel seu ordenament polític. Heretat de les estructures administratives bizantines anteriors, tenia com a cap de l'Estat la figura del dux, càrrec que va ser elegit des de finals del segle IX. A més del dux, l'administració de la República estava dirigida per diverses assemblees: el Maggior Consiglio, amb funcions legislatives, a les quals es van unir el Minore Consiglio, la Quarantia i el Consell dels Deu responsables en matèria judicial i el Senat.[1]