![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Renault_Supercinco_002.jpg/640px-Renault_Supercinco_002.jpg&w=640&q=50)
Renault Supercinq
model de cotxe francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Renault Supercinq[Nota 1] (a Espanya comercialitzat com a Renault Supercinco i a Itàlia Renault Supercinque) és un automòbil de turisme del segment B produït pel fabricant francès Renault entre els anys 1984 i 1996. El seu disseny està inspirat en el perfil del Renault 5 —encara que és una mica més llarg i baix—, ja que va ser concebut per substituir-ho en la gamma de la marca gal·la. Per aquesta raó, també és conegut com a Renault 5; de fet, aquest és el nom que sempre va aparèixer en la part posterior del model.[2] El vehicle té una longitud de 3.590 mm, una amplària de 1.590 mm, una altura de 1.390 mm i una batalla de 2.407 mm. El pes, segons la versió, oscil·la entre 760 i 860 quilograms.[1]
![]() |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
![]() | |
Tipus | Automòbil de turisme |
---|---|
Classe | Segment B |
Fabricant | Renault |
També anomenat | Renault 5 |
Producció | 1984-1996 |
Muntatge | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dissenyador | Marcello Gandini |
Característiques | |
Batalla | 2407 mm (3 portes) 2467 mm (5 portes)[1] |
Dimensions | 1390 mm (![]() ![]() 3650 mm (5 portes) ( ![]() |
Pes | De 760 a 860 kg |
Carrosseria | |
Carrosseria | Cotxe amb porta posterior de tres i cinc portes |
Configuració | Motor davanter transversal / tracció davantera |
Cronologia | |
Altres | |
Models relacionats | Renault Express |
Competidors | Austin Metro Citroën AX Citroën Visa Fiat Uno Ford Fiesta Mitsubishi Colt Opel Corsa Peugeot 205 Seat Ibiza Talbot Samba Volkswagen Polo |
Durant dotze anys, Renault va produir més de dos milions d'unitats en les plantes de Billancourt, Dieppe i Flins-sud-Seine (França); Brussel·les i Vilvoorde (Bèlgica); Palència (Espanya); Setúbal (Portugal); Mariara (Veneçuela) i, a partir de 1989, Novo Mesto (Eslovènia).[3] Es muntaven uns 500.000 vehicles anuals, xifra que va decréixer gradualment des de 1990, de manera que quan va finalitzar la producció el 1996, s'havien fabricat un total de 3.436.650 unitats.[4] En el que a vendes es refereix, 1988 va ser el millor any, amb 518.910 vehicles venuts en total a Europa.[5] Va haver-hi vint-i-dues versions, així com més de trenta-cinc edicions limitades.[6][7] Va tenir per rivals comercials a models com el Citroën AX, el Ford Fiesta, l'Opel Corsa, el Peugeot 205, el Seat Ibiza i el Volkswagen Polo, entre d'altres.[8]
El desenvolupament del Renault Supercinq va començar el 1978 i va rebre el nom de Projecte 140. El pla es va perllongar durant més de sis anys, atès que les propostes presentades mancaven del consens necessari per dur-se a terme. Aquesta situació es va mantenir sense canvis fins que el dissenyador Marcello Gandini —a qui li correspon l'autoria de molts automòbils esportius italians dels anys 1960 i 1970— va entrar a formar part del projecte. La seva proposta era simple: adaptar el R5 a les noves necessitats del mercat automobilístic. Per a això va aplicar la tècnica que usaven les marques de luxe des de feia dècades: crear un vehicle l'aspecte del qual recordés al seu predecessor, el qual ja tenia el favor del públic.[9]
El Supercinq es basa en el bastidor dels Renault 9/11, per la qual cosa compta amb una amplitud interior major que la del seu predecessor. És de tracció davantera i el seu motor de gasolina està en disposició davantera transversal; la gamma comprèn des dels 1,1 litres de cilindrada, dues vàlvules per cilindre i 48 CV de potència màxima de la versió C fins als 1,4 litres de cilindrada, dues vàlvules per cilindre i 120 CV de potència màxima de les versions GT Turbo. La velocitat màxima del Supercinq la registra el model GT Turbo2, amb 204 km/h i acceleració de 0 a 100 km/h en 8 segons.[1]
Entre 1986 i 1991 la versió GT del Supercinq va participar en el Campionat Mundial de Ral·li, fins que va ser substituït pel Renault Clio Williams. Entre els pilots que van competir amb el vehicle destaquen Gustavo Trelles, Jean Ragnotti i Alain Oreille; aquest últim es va proclamar bicampió del Campionat Mundial de Ral·li d'Automòbils de Producció (1989 i 1990) als comandaments d'un Supercinq GT Turbo, a més d'obtenir la victòria en el Ral·li de Costa d'Ivori de 1989.[10] També ha competit en certàmens continentals, nacionals i regionals.[10]
Amb el pas dels anys, per a alguns s'ha convertit en una icona de la dècada de 1980.[11] Nombroses associacions s'han adonat compte d'això i són molts els que encara l'any 2024 es desplacen diàriament en un d'aquests utilitaris francesos. No obstant això, diversos factors, com el temps que va transcórrer entre el seu llançament i l'arribada del Clio, la varietat en el sector de l'època així com la semblança del seu disseny al R5, van provocar que no arribés a ser un vehicle tan recordat com el seu antecessor. Així i tot està present en múltiples col·leccions d'automòbils en miniatura i ha aparegut en cançons, en el cinema, en la televisió i en alguns videojocs.[12]