Ronyó
òrgan excretor dels vertebrats / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els ronyons o renyons[1] són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.[2]
Detalls | |
---|---|
Llatí | ren |
Part de | aparell urinari i sistema endocrí |
Artèria renal | |
Vena renal | |
Innervació | Plexe renal |
Identificadors | |
MeSH | |
TA | A08.1.01.001 |
FMA | 7203 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/kidney |
Terminologia anatòmica |
Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Estan ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars. L'eix longitudinal del ronyó d'un individu adult té, de mitjana, 11 cm i es consideren normals xifres entre els 9 i els 13 cm. El ronyó esquerre és un xic més gran. Existeix una asimetria renal quan hi ha una diferència de longitud superior a 1,5 cm entre ambdós ronyons. El diàmetre transvers del ronyó oscil·la entre els 4,5 i els 6 cm. Per regla general, el ronyó dret se situa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge en la regió dreta de l'abdomen i només en alguns rars casos aquest ronyó està ubicat dejús del diafragma, provocant una elevació ipsilateral anòmala del múscul.[3] La seva zona convexa està orientada cap a la part lateral del cos i la còncava cap a la part medial. Al centre de la zona còncava es troba l'hil renal, per on entren l'artèria renal que subministra sang al ronyó i la vena renal que la drena a la vena cava inferior. L'artèria renal es ramifica progressivament, formant les artèries interlobulars, les artèries arcuades, les artèries interlobel·lars i les arterioles eferents que irriguen els corpuscles de Malpighi. Al seu torn, aquestes arterioles es divideixen en els capil·lars glomerulars i de la càpsula de Bowman. De l'hil també surt l'urèter, estructura tubular que recull l'orina i la porta fins a la bufeta urinària. Adjacents al pol superior de cada ronyó i envoltades pel teixit adipós perirenal estan situades les glàndules suprarenals.[4] Els ronyons estan innervats pels nervis renals, els quals s'originen en els ganglis celíacs, estructures pertanyents al sistema nerviós autònom simpàtic situades a ambdues bandes del tronc arterial celíac, sobre l'artèria aorta abdominal i just por sota del diafragma. També reben estímuls del sistema nerviós parasimpàtic a través de petites branques del nervi vague abdominal. Els nervis renals formen el plexe renal, l'activitat de la majoria d'ells és vasomotora i acompanyen a les artèries renals en el seu trajecte d'entrada a l'òrgan.
Cada dia els ronyons processen uns 180 litres de sang.[5] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través dels urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.
- Relacions arterials i venoses dels ronyons. Visió posterior.
- Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral