Relé
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un relé (del francès relais, relleu) és un dispositiu electromagnètic, inventat per Joseph Henry el 1835, que permet modificar l'estat d'un commutador elèctric gràcies a l'electricitat. A grans trets, és un commutador elèctric que és accionat per un electroimant que obre o tanca un o diversos contactes. Una característica important d'aquest component és que permet controlar circuits elèctrics de voltatge o intensitat més elevada, amb un senyal elèctric de comandament molt inferior al que es pretén commutar.
S'utilitzaven en la telegrafia, on feien la funció de repetidors que generaven un nou senyal amb corrent procedent de piles locals a partir d'un dèbil senyal rebut per línia. S'anomenaven "relevadors". Tradicionalment han tingut un gran ventall d'aplicacions tot i que en l'actualitat en els nous dissenys s'utilitzen els relés d'estat sòlid.[1]