Regnes vikings de Noruega
article de llista de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els regnes vikings de Noruega (també anomenats Fylki i Ríki) foren petits territoris governats per nobles que tenien categoria de monarques absoluts. Aquests territoris formaren després el Regne de Noruega. Abans de la unificació de Noruega l'any 872 per Harald I, i durant el període de fragmentació després de la seua mort, el país es dividia en petits regnes, alguns grans com una petita vila i altres no diferien massa de l'actual divisió territorial com a comtats.
En temps primerencs d'Escandinàvia, cap al 700, hi havia un cert nombre d'entitats polítiques a Noruega. No se'n sap exactament quantes, ja que fluctuaven constantment amb herències i conquestes, però sembla que durant l'era vikinga, almenys hi havia nou regnes ben documentats a la Noruega occidental.[1] L'arqueòleg Bergljot Solberg, basant-se en fonts històriques, en calcula una vintena en l'actual estat.[2]
No hi ha una font escrita fiable que detalle el títol que tenien els governants d'aquestes entitats: reis, prínceps o jarls, tampoc sobre les fronteres definides entre uns i altres. Les sagues reials que esmenten aquests regnes no s'escriuen fins ben entrats els s. XII i XIII; per això n'hi ha un cert grau d'error. D'altra banda, la informació dels poemes dels skalds procedia sobretot de la tradició oral, i la fiabilitat de les dades continua debatent-se entre els historiadors. Entre les sagues destaca Heimskringla de Snorri Sturluson, que esmenta als governants d'aquests territoris com konungr (o rei), a Agder, Alfheim, Hedmark, Hordaland, Nordmøre, Romsdal, Rogaland, Romerike, Sogn, Solor, Sunnmøre, Trondelag, Vestfold[3] i Viken. En el cas d'Hålogaland, el títol del governant era jarl (equivalent a comte), entre els quals ressaltaven els jarls de Lade a Trondheim, de gran influència política i militar, i els jarls de Møre. Depenent de la saga o la font d'informació, als governants també se'ls esmenta com a reis, hersirs, jarls o prínceps. Al llarg del s. IX, alguns dels territoris més menuts s'uniren fins a formar zones més àmplies, fins que Harald I unificà el regne sota el seu poder; de llavors ençà, molts d'aquests antics regnes es convertirien en comtats sota autoritat reial i amb alguna que altra temptativa de recobrar la independència.