Regne de Waterford
From Wikipedia, the free encyclopedia
El regne de Waterford va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del segle xii Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach. Ivar de Waterford (mort el 1000), és la figura principal dels governants de Waterford a començaments del segle xi.
| ||||
| ||||
![]() | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | ciutat estat de Waterford | |||
Idioma oficial | irlandès antic, irlandès mitjà i nòrdic antic | |||
Període històric | ||||
Establiment | 914 | |||
Dissolució | 1170 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia |
Els vikings van crear el longphort de Waterford el 853, es van establir i van fundar una ciutat el 914. El primer cabdill que registren les cròniques contemporànies va ser Ottir Iarla, un Jarl molt proper al poderós Ragnall ua Ímair.[1] Els reis vikings del segle xi, descendents d'Ivar de Waterford, van ser aliats i vassalls de la dinastia O'Brien, amb els qui concertaven matrimonis i fins i tot a la dècada de 1070 Diarmait, fill de Toirrdelbach Ua Briain, va exercir govern directament sobre el territori.
Poul Holm argumenta que el regne de Dublín, Waterford i Limerick, es poden classificar com ciutat estat com defineix Mogens Herman Hansen i el Copenhagen Polis Centre.[2]