edifici de Madrid From Wikipedia, the free encyclopedia
La Real Casa de Correus és un edifici localitzat entre la Plaça de la Puerta del Sol (Madrid) i els carrers de Correo, Carretas i San Ricardo. És l'actual seu de la Comunitat de Madrid. El rellotge de l'edifici està lligat a l'establiment de l'hora del país espanyol i les dotze campanades de la Nit de cap d'any.[1] Fou construït a la fi de la segona meitat del segle xviii, sent l'edifici més antic de la Puerta del Sol.[2]
Real Casa de Correus | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Arquitecte | Hugo Hernández Ventura Rodríguez | |||
Construcció | 1760 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Madrid | |||
Localització | Puerta del Sol, 7. 28013 Madrid | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Govern de la Comunitat de Madrid | |||
L'edifici ocupa una illa de cases que abans formaven 37 cases humils. Les cases foren tombades entre 1725 i 1760 per a l'eixample de la Puerta del Sol. Ferran VI va ser qui pensà en l'edifici per al servei de Correus i Postes, de manera que adquirí els terrenys establerts a la Reial Ordre de 29 de setembre de 1750. S'encarregà el projecte a Venture Rodríguez, però per l'escàndol Graez, caigué en desgràcia per al rei i fou traslladat a Valladolid. El projecte passà a ser responsabilitat de Jaime Marquet, un arquitecte francès. Jaime Marquet acabà la construcció quan Carles III regnava, el 1768.[1] El 1833, Ramón de Mesoreno Romanos informà que era utilitzada de presó provisional, anomenada Vivak.[3] També informa que va ser criticat negativament per diversos aspectes de l'edifici.[4]
El 18 de gener de 1835, el tinent general José de Canterac acudí a la Puerta del Sol per a sufocar una revolta protagonitzada por Cayetano Cardero, oficial del Regimento d'Aragó, que s'havia apostat a la Casa de Correos per defendre l'Estatut Reial de 1834. Després d'unes primeres accions de combat, mor el tinent general J. Canterac. El 1848, el Govern concedií a la família del general mort el títol de compte de Casa Canterac.[5]
En 1845 s'instal·la una torreta a l'edifici, sobre ella s'estableix un telègraf òptic que comunicava amb el cuartell de guàrdies, esta torreta va ser eliminada quan s'instal·là un telègraf.[6] En temps del regnat d'Isabel II, un enginyer milita, Mariano Albo, va descriure les primeres necessitats de reformar la Puerta del Sol. La victòria del 7 de febrer de 1860 en la batalla de Tetuán va provocar que es fera una celebració gran a la Puerta del Sol, donant la reina un discurs des de l'edifici.[7]
Entre 1846 i 1936, fou la seu del Ministeri de Governació.[1] Els primers rellotges foron tres (un per cada costat de la torreta), i molt possiblement quatre.[8] Des de 1939, la seu de la Direcció General de Seguretat.[1] El 13 de setembre de 1974 ETA politicomilitar comet el denominat atemptat del carrer del Correo, via adjacent a l'edifici de Governación. Una bomba explotà a migdia a la "Cafetería Rolando" i causà dotze morts i més de setanta ferits.[9]
Amb l'ús de seu de la Comunitat de Madrid, es va remodelar. Els encarregats de la remodelació foren els arquitectes Javier Ortega i Antonio Riviere, sota la direcció d'Antón Capitel. Les obres es feren entre el 3 d'octubre de 1996 i el 24 de gener de 1998.[1]
L'edifici té presència en la literatura. Així, la trama de El arquitecto y el relojero (2000) de Jerónimo López Mozo transcorre a l'edifici i pels voltants de la plaça de la Puerta del Sol.[10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.