Reacció de Knoevenagel
From Wikipedia, the free encyclopedia
La reacció de Knoevenagel és una modificació de la condensació aldòlica descoberta pel químic alemany Emil Knoevenagel. És una addició nucleòfila d'un anió de metilè actiu (carbanió) a un compost carbonílic (aldehid o cetona), seguida d'una reacció de deshidratació catalitzada per una base (mecanisme E1cB). El producte format després de la deshidratació és un compost carbonílic α,β-insaturat, terme habitual de la condensació aldòlica.
El metilè actiu és un grup metilè en el qual els dos substituents units són grups acceptors forts d'electrons (EWG). Tal cosa aconsegueix augmentar l'acidesa del metilè fins a valors de pKa entre 10 i 15, que si es compara amb l'acidesa en alfa de carbonil (aproximadament pKa=25) permet aconseguir una selectivitat difícil d'aconseguir en química òrganica. Els grups acceptors més comuns són carbonils (aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters ...), nitrils i grups nitro.
Aquesta reacció és catalitzada per una base. No és necessari l'ús d'una base molt forta, ja que solament s'ha d'ionitzar el grup metilè i l'ús d'una base més forta podria ionitzar altres punts de la molècula, amb la consegüent formació de subproductes de reacció. Normalment, s'utilitza una amina basica com a catalitzador.
La reacció de condensació Knoevenagel del benzaldehíd amb nitroalcans esdevingué un mètode clàssic per a la preparació de nitroalquens, que són uns intermedis de síntesi molt valuosos en la síntesi d'anells heterocíclics.