![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/M%25C3%25A9shumans-_Ratol%25C3%25AD_de_laboratori.jpg/640px-M%25C3%25A9shumans-_Ratol%25C3%25AD_de_laboratori.jpg&w=640&q=50)
Ratolí de laboratori
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ratolí de laboratori és un rosegador, usualment de l'espècie Mus musculus, que s'utilitza en la investigació científica. El seu cariotip està compost per 40 cromosomes[1] i solen ser albins.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/M%C3%A9shumans-_Ratol%C3%AD_de_laboratori.jpg/640px-M%C3%A9shumans-_Ratol%C3%AD_de_laboratori.jpg)
Per a cada experiment s'escullen ratolins de laboratori que pertanyin a un mateixa soca pura o endogàmica. Els individus d'un mateixa soca porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparació dels efectes dels diferents tractaments experimentals (fàrmacs, entorn físic, etc.), sense que es produeixi confusió a causa de les diferències genètiques. La soca més utilitzat ha estat la BALB/c (ratolí albí), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de tècniques de manipulació de gens que han proveït una gran quantitat de soques amb modificacions genètiques particulars.[2]
Algunes investigacions particulars poden requerir una espècie de ratolí diferent de Mus musculus. Per exemple, el 2004, investigadors de la Universitat de Emory van utilitzar ratolins de les prades (Microtus ochrogaster) i ratolins dels pantàns (Microtus pennsylvanicus) per estudiar un gen relacionat amb el comportament monògam.
Les característiques que han fet del ratolí de laboratori el model biològic i biomèdic més utilitzat en les investigacions científiques són:
- El seu fàcil maneig.
- La seva grandària apropiada per a la criança i manipulació.
- No requereixen massa cures.
- Tenen un sistema immunològic similar al dels éssers humans.
- Tenen un alt nombre de cries.
- Posseeixen un breu període de gestació (19-21 dies), i el seu deslleti és ràpid.
- Les femelles produeixen un gran nombre d'òvuls, els quals en ser fecundats són molt resistents.
- En ser mamífers euteris, posseeixen un genoma molt similar al dels éssers humans.