Ratera
poble dels Plans de Sió / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ratera[1] és un poble situat al municipi dels Plans de Sió, a la comarca de la Segarra. Està situat a la dreta del Sió entre els termes de Concabella i Sisteró
Per a altres significats, vegeu «Ratera (estri)». |
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Àmbit funcional territorial | Ponent | |||
Comarca | Segarra | |||
Municipi | els Plans de Sió | |||
Població humana | ||||
Població | 9 (2019) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 412 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 25211 | |||
Codi INE | 25911001100 | |||
Codi IDESCAT | 2591180011500 | |||
El poble és d'una estructura que es repeteix en altres pobles del municipi com ara a Pelagalls, les Pallargues i el Canós. Amb el portal a l'entrada s'aconseguia que el poble quedés resguardat de manera que només l'església quedava fora del tancament. A l'entrada del poble, encara es pot veure a la portalada, els golfos de les portes que tancaven el poble. A dins hi ha una plaça empedrada amb un pou i moltes plantes i flors.
L'església de Ratera està dedicada a Sant Llorenç, i ha estat reconstruïda per un veí del poble, i fins i tot al voltant hi ha fet uns jardins.
Als afores del poble podem trobar el Molí de Ratera, o Castell de Ratera, que havia estat part de la baronia de Concabella. Els habitants del castell els trobem entre els pobladors de Lleida anys després de la conquesta d'aquesta ciutat. A partir del s. XVI, els Erill esdevenen els amos del castell de Ratera i van convertir el castell en molí. El molí avui en dia està restaurat, s'han conservat les façanes gòtiques i romàniques, la gran torre i les torretes. Més tard el molí passà a ser col·legiata de Santa Maria de Guissona i es va conservar fins als temps de la desamortització.
Al voltant del poble es poden trobar moltes sitges que eren aixopluc i amagatall en temps de la guerra dels carlistes. Aquestes sitges tenen forma de tenalla i allà s'amagava el blat, coses de valor i fins i tot bestiar.
Per Nadal, al bell mig de la plaça de la vila closa, planten un gran arbre, i cada any el decoren amb motius diferents, i al peu de l'arbre hi fan un pessebre.