polític espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon Salvato de Esteve (Barcelona, 1784 - Madrid, 24 de maig de 1839) va ser un jurista i polític català, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.
Nom original | (es) Ramón Salvato |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1784 Barcelona |
Mort | 24 maig 1839 (54/55 anys) Madrid |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
23 d'agost de 1837 – 1 d'octubre de 1837 | |
President del Congrés dels Diputats | |
3 d'octubre de 1822 – 6 de novembre de 1822 | |
Diego Vicente Cañas Portocarrero → | |
1 de març de 1837 – 30 de març de 1837 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Era fiscal de l'Audiència Territorial de Galícia. Va ser elegit diputat pel Principat de Catalunya a les Corts de 1822, durant el Trienni Liberal. Durant aquest període fou escollit President del Congrés dels Diputats del 3 d'octubre al 6 de novembre de 1822.[1] Es distingí per mostrar una tendència liberal extremista, i quan els Cent Mil Fills de Sant Lluís van assetjar Cadis en 1823 es declarà partidari de la defensa a ultrança. Durant la Dècada Ominosa va restar a l'exili.[2]
A la mort de Ferran VII d'Espanya va retornar i fou elegit novament diputat per Barcelona a les corts de 1836. Va ser també ministre de Justícia entre agost i octubre de 1837 en el primer gabinet de Baldomero Espartero.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.