Rútil
From Wikipedia, the free encyclopedia
El rútil és un òxid mineral segons la classificació de Strunz. El nom li va ser donat l'any 1800 per Abraham Gottlob Werner del llatí rutilus, que significa vermellós. El rútil és una de les cinc formes minerals de l'òxid de titani (IV), juntament amb l'anatasa, la brookita, l'akaogiïta i la riesita.[4]
No s'ha de confondre amb Rutil. |
Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Rútil | |
---|---|
Rútil sobre hematites, de Novo Horizonte, Bahia, Brasil | |
Fórmula química | TiO₂ |
Epònim | roig |
Localitat tipus | Horcajuelo de la Sierra |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 |
Dana | 4.4.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics, acicular, allargats i paral·lels [001] |
Estructura cristal·lina | a = 4,5937 Å, c = 2,9587Å; Z = 2 |
Grup puntual | tetragonal ditetragonal dipiramidal |
Grup espacial | space group P4₂/mnm (en) |
Color | marró vermellós, vermell, groc pàl·lid, blau pàl·lid, violeta, rarament verd; negre amb un alt contingut de Nb-Ta |
Macles | comunes a {011}, o {031} |
Exfoliació | {110} bona, 100 moderada |
Fractura | desigual a subconcoidal |
Duresa | 6 a 6,5 |
Lluïssor | adamantina a submetàl·lica |
Color de la ratlla | vermell brillant a vermell fosc |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 4,23, augmenta amb contingut de Nb–Ta |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 2.613 nε = 2.909 (589nm) |
Birefringència | 0,296 (589nm) |
Pleocroisme | feble a diferent de color marró-vermell-groc-verd |
Dispersió òptica | forta |
Fusibilitat | fusible en carbonats alcalins |
Solubilitat | insoluble in àcids |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Rt |
Referències | [1][2][3] |
Tanca
El rútil també és conegut amb altres noms, menys habituals: cajuelita, dicksbergita, edisonita, gallitzinita, paraedrita i rutilita.