Classificació de Nickel-Strunz
classificació que es basa en la composició química dels minerals. / From Wikipedia, the free encyclopedia
La classificació de Nickel-Strunz és un sistema de classificació fet servir universalment en mineralogia, que es basa en la composició química dels minerals.
Va ser creada el 1938 pel mineralogista alemany Karl Hugo Strunz (24 de febrer de 1910 – 19 d'abril de 2006).[1] Com a conservador del museu de minerals de la Friedrich-Wilhelms-Universität (denominada actualment com Universitat Humboldt de Berlín), Strunz es va dedicar a ordenar la col·lecció geològica del mateix en funció de les propietats químiques i cristalogràfica dels exemplars. Les seves taules mineralògiques, publicades per primera vegada el 1941, han sofert diverses modificacions al llarg del temps. A. S. Povarennykh va fer modificacions importants a aquesta classificació entre els anys 1966 i 1972,[2] i les darreres modificacions pertanyen a Ernest H. Nickel (31 August 1925 – 18 July 2009).[3] La darrera edició publicada és la desena,[4] una classificació acceptada per l'Associació Mineralògica Internacional,[5] de la qual James A. Ferraiolo és l'actual responsable a Mindat.[2]
Aquesta classificació identifica els minerals amb un codi que consta de cinc o sis dígits alfanumèrics separats per punts. El número que trobem abans del primer punt està comprès entre 1 i 10, i correspon a la classe:
- Elements natius
- Sulfurs
- Halurs
- Òxids i hidròxids
- Carbonats i nitrats
- Borats
- Sulfats
- Fosfats
- Silicats
- Orgànics
Aquestes deu classes es divideixen en noves divisions, famílies i grups, d'acord amb la composició química i l'estructura cristal·lina dels exemplars. La segona part del codi són les lletres que recullen aquestes subdivisions sistemàtiques. La tercera part són dígits numèrics i assenyalen els grups sistemàtics.
La IMA/CNMNC proposa un esquema jeràrquic,[6] basant-se en aquesta darrera edició de la classificació Nickel–Strunz.