Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina (castellà: Rómulo Bosch) (Calella, 1846 - Barcelona, febrer 1923)^[1] fou un metge, polític i navilier català.^[2]

Ròmul Bosch i Alsina

Nom original	(es) Rómulo Bosch (ca) Ròmul Bosch
Biografia
Naixement	1846 Calella (Maresme)
Mort	febrer 1923 (76/77 anys) Barcelona
Batlle de Barcelona
juliol 1905 – desembre 1905 ← Gabriel Lluch i Anfruns – Salvador de Samà i Torrents →
Diputat a Corts
24 abril 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Barcelona
Senador del Regne
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, empresari
Partit	Partit Liberal Fusionista
Família
Fills	Alexandre Bosch i Catarineu, Ròmul Bosch i Catarineu
Signatura

Biografia

Era fill de Fèlix Bosch i Pausas, natural de Tordera^[3] i Peronella Alsina, de Palafolls.^[4] El 1867 va marxar a Santo Domingo, on treballà en una casa de comerç, i d'allí marxà a l'Havana (Cuba), on es dedicà a l'exportació a la península. El 1876 va tornar a Catalunya, on es dedicà a l'exportació de vins i el 1884 va fundar les Companyies Crèdit i Docks i la Naviera Pinillos, que feia la travessia a Cuba. El 1892 va fer construir la Casa Bosch i Alsina a la Plaça de Catalunya, dissenyada per Bonaventura Bassegoda i Amigó. El 1899 també va crear la Companyia Anònima Tibidabo amb Salvador Andreu i Grau, Teodor Roviralta i Romà Macaya i Gibert, que desenvoluparia el futur Parc d'Atraccions.^[5]

Va ser president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona de 1900 a 1904 i de 1906 a 1923. Durant aquest temps va iniciar les obres d'ampliació i modernització, i el 1905 fou el responsable del disseny del Port Vell. A les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1910 fou elegit diputat pel Partit Liberal i de juliol a desembre de 1905 fou alcalde de Barcelona. Fou pare d'Alexandre Bosch i Catarineu. Va reunir una important col·lecció numismàtica que el 1920 va cedir a l'Arxiu Històric de Barcelona.

Casat l'any 1881 amb Maria Àngels Catarineu i Ferran, van ser pares d'Alexandre, Ròmul, Maria Reis i de Mercè Bosch i Catarineu, qui seria àvia de Lorenzo i Mercedes Milà. Una rebesneta seva, Lolita Bosch, va fer una novel·la basada en la seva història i els seus descendents.^[6]

Referències

1. «esquela de Rómulo Bosch y Alsina». La Vanguardia, 14-02-1923, pàg. 1.
2. «Ròmul Bosch i Alsina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «esquela de D.FELIX BOSCH Y PAUSAS». La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 10-09-1874, pàg. 5623.
4. Bosch Sans, Lolita. La família del meu pare. Editorial Empúries. ISBN 978-8497873338. Arxivat 2019-08-03 a Wayback Machine.
5. «Revista de Sarrià-Sant Gervasi». Arxivat de l'original el 2012-07-10. [Consulta: 1r juny 2009].
6. «Es presenta, dimarts, «La família del meu pare», de Lolita Bosch, finalista del 10è Premi Amat-Piniella». Nació Manresa, 07-02-2010.

Bibliografia

• Castellà i Perarnau, Raquel; Fernández-Esparrach, Montse «Ròmul Bosch i Alsina (1846-1923). Armador i navilier». Xi Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya (Museu del Port de Tarragona. 21-23 de novembre de 2019), 2020, pàg. 251-266.

Càrrecs públics
Precedit per: Gabriel Lluch i Anfruns	Alcalde de Barcelona 1905	Succeït per: Salvador de Samà i Torrents