Quítxua meridional
From Wikipedia, the free encyclopedia
El quítxua meridional (quítxua: urin qhichwa o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero. És emprada entre 6 milions a 7 milions d'usuaris pel que és la més estesa de les llengües quítxues i la segona de totes les originàries d'Amèrica, després del guaraní. Actualment, és llengua oficial de iure a nivell nacional a Bolívia i al Perú en les zones on predomina o s'usa, segons la Constitució vigent.[1]
Urin Qichwa, Qhichwa i Qichwa | |
---|---|
Tipus | família lingüística |
Ús | |
Parlants nadius | 6.000.000 |
Estat | Perú, Bolívia, Argentina i Xile |
Països on llengües quítxues són idiomes oficials
Països on llengües quítxues són idiomes regionals
Països on llengües quítxues són natives i minoritàries
Països on existeixen importants assentaments quítxues | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
SIL | diversos |
Glottolog | quec1389 |
Té una norma ortogràfica polilectal per a la família quítxua, proposta pels lingüistes Rodolfo Cerrón Palomino i Alfredo Torero, basada en la dialectologia de la llengua.