Quítxua Yaru
From Wikipedia, the free encyclopedia
El quítxua yaru és un grup de varietats lingüístiques del quítxua en el centre del el Perú, parlat a les províncies pasquenyes de Pasco i Daniel Alcides Carrión, les juninenques de Junín, Yauli i Tarma, la conca alta del riu Huaura al departament de Lima i de la província d'Ambo, al departament de Huánuco
Yaru rimay ![]() | |
---|---|
Tipus | llengua ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 90.000 ![]() ![]() |
Autòcton de | Departament de Huánuco, Junín, Regió de Pasco i Regió de Lima ![]() |
Estat | Perú ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua Quítxua I ![]() | |
Codis | |
Glottolog | yaru1256 ![]() |
Endangered languages | 5315 ![]() |
La varietat yaru més ben descrita és el quítxua de Tarma, per Willem F. H. Adelaar al seu treball de 1977 titulat Quechua de Tarma: Gramática, textos, diccionario.[1]
En el gramatical, es tracta d'un espai bastant homogeni. Entre les principals diferències fonètiques i fonèmiques, l'altiplà i el nord juninenc conserven l'africada postalveolar [t͡ʃ], mentre que en Chaupihuaranga i l'Alt Huaura s'ha avançat a la alveolar [t͡s] o fins i tot s'ha desafricat.