Quint Claudi Flamen
From Wikipedia, the free encyclopedia
Quint Claudi Flamen (en llatí Quintus Claudius Flamen) va ser un polític i militar romà que va viure al segle iii aC. Formava part de la gens Clàudia.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | antiga Roma ![]() | ||||
Mort | valor desconegut ![]() valor desconegut ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | militar de l'antiga Roma ![]() | ||||
Període | República Romana mitjana ![]() | ||||
Família | |||||
Fills | Gai Quinti Flaminí ![]() | ||||
Pares | valor desconegut ![]() ![]() |
Va serpretor l'any 209 aC, l'onzè any de la Segona Guerra Púnica, amb la regió salentina i Tàrent com a província, i va substituir Marc Claudi Marcel en el comandament de dues legions que formaven la 3a divisió romana contra Hanníbal. L'any 207 aC va ser propretor i el seu comandament es va prorrogar el 206 aC. El 207 aC va capturar dos númides que portaven unes cartes d'Àsdrubal Barca, que era a Placentia, dirigides a Hanníbal, que era a Metapontum, i en què es detallava el pla per la unió dels dos exèrcits cartaginesos, que mercès a això els romans van poder impedir. Probablement és la mateixa persona que Quint Claudi, tribú de la plebs el 218 aC. Aquest establí una llei per la qual cap senador o de rang senatorial, podia posseir vaixells de més de 300 àmfores de capacitat.[1]