From Wikipedia, the free encyclopedia
Quercetea ilicis són els boscs perennifolis esclerofil·les, amb les màquies i les garrigues que s'hi relacionen.
El nom deriva de l'arbre dominant en aquests boscs, el roure; les varietats més abundants que s'hi poden trobar són: el Quercus lusitania (una varietat intermèdia entre el Quercus ilex i el Quercus pirenaica) i entre les plantes arbustives: la Quercetalia pubescentis, la Quercetalia robori-petraea i la Digitalis purpurea.[1] Conviu de vegades amb arbres com ara l'Abies pinsapo i el Cedrus atlantica.[1]A la part baixa dels arbres es poden trobar fanerògames[2][3]
Les zones on es poden trobar aquests boscs són:
El tipus de terreny és el que està format per sòls aspres amb roques calcàries, i en un entorn de clima sec, com el de l'altiplà castellà.[4]
El botànic Braun-Blanquet en va fer una subdivisió, amb diferent vegetació segons la humitat del clima:[5]
Més fred i humit, amb les espècies següents:
Terrenys silicis i no tan humits, amb les espècies següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.