Quítxues
grup ètnic indígena d'Amèrica del Sud / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els quítxues (ˈkɛtʃuə,[6][7] /ˈkɛtʃwɑː/;[8] ˈketʃwa) són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú. Tot i que la majoria dels parlants de quítxua són nadius del país d'origen, hi ha algunes poblacions importants que viuen a l'Equador, Bolívia, Xile, Colòmbia i Argentina.
Tipus | grup ètnic, ètnia, Pobles indígenes de l'Equador, Pobles indígenes del Perú, Pobles indígenes a Bolívia i Pobles indígenes de l'Argentina |
---|---|
Població total | 10.000.000 |
Llengua | Quítxua • Castellà |
Religió | Catolicisme romà • Protestantisme • Tradicional |
Grups relacionats | Aimares |
Regions amb poblacions significatives | |
Perú | 5,176,809[1] |
Equador | 2,568,000[2] |
Bolívia | 1,837,105[3] |
Argentina | 55,493[4] |
Xile | 33,868[5] |
Colòmbia | 23,249 |
El dialecte quítxua més comú és el quítxua meridional. El poble kichwa de l’Equador parla el dialecte kichwa; a Colòmbia, els inga parlen Inga Kichwa.
La paraula quítxua per referir-se a un parlant de quítxua és runa o nuna ("persona"); el plural és runakuna o nunakuna ("gent"). Els parlants de quítxua es diuen a si mateixos runa, que senzillament vol dir "la gent".[9]
Alguns pobles quítxua històrics són
- Els chanka, que vivien a les regions peruanes de Huancavelica, Ayacucho, i Apurímac.
- Els Huanca del departament de Junín del Perú, que parlaven quítxua abans que els inques.
- Els inques, que establiren l'imperi més gran de l'Amèrica precolombina.
- Els Chincha, un regne comerciant extingit del departament d'Ica al Perú.
- Els Qolla que vivien als departaments bolivians de Potosi, Oruro, i La Paz.
- Els Cañari d'Equador, que van adoptar la llengua quítxua a partir dels inques.