Quítxua clàssic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic. En la Colònia primerenca, va ser la llengua més important de les adoptades per l'evangelització dels aborígens. El nom emprat pel SIL International per a designar aquesta llengua és el de quítxua clàssic.
Dades ràpides Tipus, Classificació lingüística ...
Tipus | llengua històrica |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional | |
Codis | |
ISO 639-3 | qwc |
Glottolog | clas1251 |
IETF | qwc |
Tanca
Els documents escrits més antics d'aquesta llengua provenen del segle xvi, quan va començar a ser registrada per cronistas i missioners amb adaptacions pròpies del alfabet espanyol en les característiques fonològiques del castellà d'aquella època.