Qasem Soleimani
militar iranià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Qasem Soleimani (en persa: قاسم سلیمانی) (11 de març de 1957 – 3 de gener de 2020), també anomenat Qassem Suleimani o Qassim Soleimani, fou un militar iranià, General Major de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i, des del 1998, comandant de la seva Força Quds, una divisió responsable principalment d'operacions militars clandestines i extraterritorials.[1]
Soleimani va començar la seva carrera militar a l'inici de la Guerra Iran-Iraq durant la dècada del 1980, durant la qual va comandar la 41a Divisió «Tharallah» (لشکر 41 ثارالله) de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica. Més endavant, va estar involucrat en operacions extraterritorials, proporcionant assistència militar a grups xiïtes i kurds anti-Saddam a l'Iraq, i més endavant a Hesbol·là, al Líban i a Hamàs (als territoris palestins). El 2012, Soleimani va ajudar a reforçar el govern sirià, un aliat clau de l'Iran, durant la Guerra Civil siriana, especialment en les seves operacions contra Estat Islàmic i ramificacions que en derivaven. També va col·laborar en el comandament de les forces combinades del govern iraqià i milícies xïites que van lluitar contra Estat Islàmic el 2014-2015.[2] Soleimani va ser un dels primers a recolzar les forces kurdes, proporcionant-los armes.[3][4]
Soleimani va ser àmpliament popular entre els iranians, on els seus partidaris el veien com un «heroi desinteressat que lluitava contra els enemics de l'Iran».[5][6] Solemaini va ser sancionat personalment per les Nacions Unides i la Unió Europea,[7][8] i va ser designat com a «terrorista» pels Estats Units d'Amèrica.[9][10]
Soleimani fou mort en un atac aeri amb vehicles aeris no tripulats dels Estats Units d'Amèrica el 3 de gener de 2020 a Bagdad, que va ser aprovat pel president dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump. Entre els morts també hi havia membres de les Forces de Mobilització Popular.[11][12][13]
Es van celebrar funerals a diverses ciutats a l'Iraq i l'Iran pel general assassinat i les altres víctimes. Hores després de l'enterrament de Soleimani el 7 de gener del 2020, l'exèrcit iranià va llançar míssils contra bases aèries dels Estats Units a l'Iraq, tot i que els estatunidencs no van patir baixes.[14]
Soleimani va ser succeït com a comandant de la Força Quds per Esmail Ghaani.[15]