Vidre de borosilicat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Vidre de borosilicat és un tipus particular de vidre, més conegut amb els noms comercials de Pyrex, Kimax o Endural.
Va ser desenvolupat per primera vegada pel vidrier alemany Otto Schott a final del segle xix i venut sota el nom de "Duran" el 1893. Després, quan Corning Glass Works desenvolupar Pyrex el 1915, aquest es va convertir en un sinònim de vidre borosilicat en el món de parla anglesa.
A més del silici, el carbonat de sodi i el carbonat de calci usat tradicionalment en la fabricació de vidre, el bor és usat en la manufactura d'aquest vidre. Normalment la seva composició és: 70% sílice, 10% òxid bòric, 8% òxid de sodi, 8% òxid de potassi, i 1% òxid de calci.
Encara que és més difícil de fer que el vidre tradicional, és econòmic produir per la seva durabilitat i la seva resistència calòrica i química. Troba un excel·lent ús en l'equipament de laboratoris de química, cuina, il·luminació i, en certs casos, finestres.