Purépetxa
llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El purépetxa, tarasc o michoacà[1] (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació: [pʰuˈɽepeʧa]), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic. És una llengua aïllada amb tres variants dialectals: la de la regió lacustre, la central i la serrana (alguns inclouen una quarta, la de la Ciénaga). D'acord amb xifres del XII Cens General de Població i Habitatge de 2000 hi havia uns 121.409 parlants de la llengua purépetxa assentats en 22 municipis i només el 25% és monolingüe.
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 175.000 |
Autòcton de | tarascos i Michoacán |
Estat | Mèxic |
Classificació lingüística | |
llengua humana Tarascan (en) | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | tsz |
Glottolog | pure1242 |
Ethnologue | tsz |
UNESCO | 904 |
IETF | tsz |
A partir de 1980 ha donat inici un moviment de suport a través de l'Acadèmia de la Llengua Purépecha (P'urhe Uandakueri Juramukua) pel qual s'ha aconseguit l'enfortiment i difusió d'aquesta llengua.
El purépetxa és actualment una llengua literària a causa de la gran difusió que han tingut els Concursos Regionals de Conte en Llengües Indígenes coordinats per la Direcció general de Cultures Populars i Indígenes i els estats d'Hidalgo, Querétaro, Michoacán i Mèxic, els quals han enfortit també el caràcter literari de les llengües nàhuatl, otomí i mazahua.