Publicitat enganyosa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Hi ha publicitat enganyosa quan «de qualsevol forma, inclosa la presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, i afectar d'aquesta manera el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor», segons la «Llei general de publicitat» de l'estat Espanyol.[1] No solament sanciona la informació falsa, sinó també la que calla informació essencial, sempre que l'omissió pugui induir a l'error els consumidors. Segons la llei espanyola, és una de les cinc formes de publicitat il·lícita.[2] Aquesta llei transfereix al dret espanyol la directiva europea del 1984 per harmonitzar les lleis i normes sobre la publicitat enganyosa en la Unió Europea.[3]
A la Unió Europea, la publicitat és vinculant i forma part del contracte. El consumidor en pot exigir el compliment.[4] En cas que un establiment faci publicitat enganyosa, el consumidor pot presentar una denúncia o es pot fer ajudar per una associació de protecció dels consumidors per organitzar una demanda col·lectiva.
L'engany comercial sembla una cosa de tots els temps, el fet que el déu grec Hermes era el patró dels comerciants i dels lladres n'és una expressió amb la típica ironia de l'antiguitat clàssica.[5] Des de la nit dels temps, hi ha casos llegendaris d'estafadors que van abusar la credulitat i la vanitat de consumidors en prometre beneficis estrafolaris segons el vell refrany del renaixement «Al món li agrada ser enganyat».[6]