La przhevalskita és un mineral de la classe dels fosfats. Fou anomenada així en honor de Nikolai Mikhaïlovitx Przhevalski, un geògraf, naturalista i explorador de l'Àsia central.

Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Infotaula de mineralPrzhevalskita
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaPb₂(UO₂)₃(PO₄)₂(OH)₄·3H₂O
EpònimNikolai Przewalski Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDipòsit d'urani de Dzherkamar, Monts Karamazar, Adrasman, Sughd, Tadjikistan
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.21.1
Heys19.11.39
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colorgroc clar, verd clar
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,739 nβ = 1,749 nγ = 1,752
Birefringènciaδ = 0,013
Angle 2Vmesurat: 30°, calculat: 56°
Dispersió òpticar > v moderada
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPrz Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]
Tanca

Característiques

La przhevalskita és un fosfat de fórmula química Pb₂(UO₂)₃(PO₄)₂(OH)₄·3H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la przhevalskita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, torbernita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

En la seva localitat tipus fou descrita en la zona d'oxidació d'un dipòsit de sulfurs i petchblenda;[2] es forma com a mineral secundari i és força rar. Sol trobar-se associat a torbernita, autunita, dumontia, dewindtita, uranofana, wulfenita i òxids de Fe-Mn hidratats.[3]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.