Província romana de Síria
província romana a Síria / From Wikipedia, the free encyclopedia
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats. El regne de Commagena no en va formar part, ja que era nominalment independent i aliat de Roma. Els petits principats com Iturea i Judea foren annexionats al segle i[1] i les ciutats lliures van també perdre els seus privilegis al llarg del mateix període. Síria va ser una província romana des del 64 aC fins al 636.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Capital | Antioquia de l'Orontes | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 64 aC | ||||
Dissolució | 197 | ||||
Següent | Síria Cele i Síria Fenícia | ||||
En el període de govern romà, la gran ciutat d'Antioquia, (anomenada l'«Atenes de l'est» era la capital provincial. Era una de les més grans ciutats del món antic, amb una població estimada de 500.000 habitants, sent un pròsper centre de comerç i d'indústria. En ser una de les grans ciutats més riques i populoses de les províncies de l'Imperi Romà, s'ha estimat que la població de la Síria romana al començament de l'imperi, només va ser sobrepassada a meitats del segle xx, amb un cens de 78.000.000 o més, incloent Palestina i al territori del riu Jordà, exclosa la part oriental de l'actual regió enllà de l'Eufrates.
En l'època romana, Síria era la llar d'Heliogàbal, un emperador romà de la dinastia Severa que va regnar des del 218 fins al 222. La seva família tenia drets hereditaris sobre el sacerdoci del déu del sol El-Gabal, de qui Heliogàbal era el gran sacerdot a Emesa (actual Homs), en sirià.