Província de Namur
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Namur (fr) Nameur (wa) | |||||
Tipus | província de Bèlgica | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Namur | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | Valònia | ||||
Capital | Namur | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 503.582 (2024) (137,37 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | francès, való | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 3.666,01 km² | ||||
Altitud | 195 m | ||||
Punt més alt | Croix Scaille (en) (504 m) | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Governor of the Province of Namur (en) | Denis Mathen (2007–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | BE-WNA | ||||
Codi NUTS | BE35 | ||||
Lloc web | province.namur.be | ||||
L'origen de la província de Namur es remunta al 1795, amb l'annexió dels Països Baixos austríacs i del Principat de Lieja per la França revolucionària. El departament del Sambre-et-Meuse va sorgir principalment de troços de l'antic Comtat de Namur i del principat de Lieja.
Amb la caiguda del Primer Imperi Francès, el 1815 el rei Guillem I dels Països Baixos va mantenir la divisió administrativa francesa, però va preferir el terme «província» i va triar noms històrics amb arrels a l'antic règim.
La província de Namur va ser creada per la Constitució del Regne Unit dels Països Baixos del 24 d'agost 1815.[1] El seu territori abasta «la part del departament de Sambre i Meuse, que no pertany al Gran Ducat de Luxemburg»[2] definit pel Tractat de Viena.[3]
Els seus territoris van augmentar amb el districte de Philippeville, que formava part del departament de les Ardenes sota l'ocupació francesa.
Des del 1830 la província de Namur va esdevenir una província belga. El 1839 se li van treure els districtes de Marche-en-Famenne i de Saint-Hubert, els quals van ser afegits a la Província de Luxemburg. El 1977, amb la fusió de municipis, la província de Namur va afegir Sugny, que pertanyia a la província de Luxemburg. Al mateix temps va perdre Fronville que va ser integrat pel municipi d'Hotton i, per tant, passava a formar part de la província de Luxemburg.
1. Andenne
2. Anhée
3. Assesse
4. Beauraing
5. Bièvre (Bèlgica)
6. Cerfontaine (Bèlgica)
7. Ciney
8. Couvin
9. Dinant
10. Doische
11. Éghezée
12. Fernelmont
13. Floreffe
14. Florennes
15. Fosses-la-Ville
16. Gedinne
17. Gembloux (en neerlandès Gembloers)
18. Gesves
19. Hamois
20. Hastière
21. Havelange
22. Houyet
23. Jemeppe-sur-Sambre
24. La Bruyère
25. Mettet
26. Namur (en neerlandès Namen)
27. Ohey
28. Onhaye
29. Philippeville
30. Profondeville
31. Rochefort
32. Sambreville
33. Sombreffe
34. Somme-Leuze
35. Viroinval
36. Vresse-sur-Semois
37. Walcourt
38. Yvoir
Bandera de la Província de Namur Namur i Nameur | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | província de Bèlgica |
Proporcions | 2:3 |
Disseny | Dues franges verticals que divideixen el camp, negra la de l'esquerra i vermella la de la dreta. |
La bandera de la província de Namur i les armes van ser adoptades pel consell provincial el 15 d'octubre de 1953. Aquesta està formada per dues franges verticals que divideixen el camp en dos, la de l'esquerra en negre i vermella l'altra.[4] Els colors són usats a la província des de la dècada de 1930. La ràtio és 2:3.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.